La mala reputació

Fa unes setmanes (o potser ja fa mesos), vaig comentar que em dedicaria a traduir (de forma lliure) algunes cançons de Georges Brassens. Vet aquí els primers resultats:

Voldria recordar primer la lletra original del mestre de Sète:

La mauvaise réputation

Au village, sans prétention,
J'ai mauvaise réputation.
Qu'je m'démène ou qu'je reste coi
Je pass' pour un je-ne-sais-quoi!
Je ne fait pourtant de tort à personne
En suivant mon chemin de petit bonhomme.
Mais les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Non les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Tout le monde médit de moi,
Sauf les muets, ça va de soi.
Le jour du Quatorze Juillet
Je reste dans mon lit douillet.
La musique qui marche au pas,
Cela ne me regarde pas.
Je ne fais pourtant de tort à personne
En n'écoutant pas le clairon qui sonne.
Mais les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Non les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Tout le monde me montre du doigt
Sauf les manchots, ça va de soi.
Quand j'croise un voleur malchanceux,
Poursuivi par un cul-terreux;
J'lance la patte et pourquoi le taire,
Le cul-terreux s'retrouv' par terre
Je ne fait pourtant de tort à personne,
En laissant courir les voleurs de pommes.
Mais les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Non les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Tout le monde se rue sur moi,
Sauf les culs-de-jatte, ça va de soi.
Pas besoin d'être Jérémie,
Pour d'viner l'sort qui m'est promis,
S'ils trouv'nt une corde à leur goût,
Ils me la passeront au cou,
Je ne fait pourtant de tort à personne,
En suivant les ch'mins qui n'mènent pas à Rome,
Mais les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Non les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Tout l'mond' viendra me voir pendu,
Sauf les aveugles, bien entendu.

I la música:




I aquí la meva versió lliure (disculpeu les llibertats del traductor):

La mala reputació

Al meu poble, sense intenció
Jo tinc mala reputació.
Els tracti de tu o de vostè
Diuen que sóc qui sap què!
Jo no faig però cap mal a ningú
Seguint un camí que no és comú.
Però el que no tolera el ramat
És que em surti del camí marcat
Però el que no tolera el ramat
És que em surti del camí marcat
Tothom malparla de mi,
Excepte el muts, esclar que sí.
De la nostra Festa Nacional
Jo no en faig gaire cabal.
La música de corneta i clarí,
No està feta per a mi.
Jo no faig però cap pecat mortal,
No cantant la lletra de l’himne oficial.
Però el que no tolera el ramat
És que em surti del camí marcat
Però el que no tolera el ramat
És que em surti del camí marcat,
Tothom em senyala amb el dit
Excepte els mancos, tot sigui dit.
Quan veig un pobre lladregot.
Assetjat per un guripot;
deixo caure la pota esquerra,
i el guripot es fot per terra
Jo no trenco però cap precepte moral,
Deixant escapar qui no fa cap mal.
Però el que no tolera el ramat
És que em surti del camí marcat,
Però el que no tolera el ramat
És que em surti del camí marcat
Tothom vol fotre’m cops de peu,
Excepte els coixos, ai quina creu.
No cal ser un gran endeví,
Per saber quin serà el meu destí,
Si en tenen l’oportunitat,
Voldran veure’m ben penjat,
Jo no ofenc però a Deú ni a Mahoma,
eguint els camins que no porten a Roma,
Però el que no tolera el ramat
És que em surti del camí marcat,
Però el que no tolera el ramat
És que em surti del camí marcat,
Tothom vindrà a veure’m penjat,
Excepte els cecs, per descomptat.

També voldria recordar la versió castellana que va fer Pierre Pascal i que van cantar, que jo sàpiga, Paco Ibáñez i Loquillo. He de dir que vaig voler escriure la meva versió sense llegir ni escoltar la versió castellana per no contaminar-me, en el bon sentit de la paraula, d'ella.

En mi pueblo sin pretensión
tengo mala reputación,
Haga lo que haga es igual
todo lo consideran mal,
Yo no pienso pues hacer ningún daño
queriendo vivir fuera del rebaño;
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe,
Todos todos me miran mal
salvo los ciegos es natural.
Cuando la fiesta nacional
yo me quedo en la cama igual,
Que la música militar
nunca me pudo levantar,
En el mundo pues no hay mayor pecado
que el de no seguir al abanderado,
Y a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe,
Todos me muestran con el dedo
salvo los mancos, quiero y no puedo.
Si en la calle corre un ladrón
y a la zaga va un ricachón,
Zancadilla doy al señor
y he aplastado el perseguidor,
Eso sí que sí que será una lata
siempre tengo yo que meter la pata,
Y a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe,
Todos tras de mí a correr
salvo los cojos, es de creer.
No hace falta saber latin
yo ya sé cuál será mi fin,
En el pueblo se empieza o oír:
Muerte, muerte al villano vil.
Yo no pienso pues armar ningún lío
con que no va a Roma el camino mío
No, a le gente no gusta que
uno tenga su propia fe,
Todos vendrán a verme ahorcar,
salvo los ciegos, es natural.


>

Finalment, aquí podeu trobar una altra versió catalana que he trobat per la xarxa.