16.4.20

De "Verd aigua"

Visc com sempre he desitjat poder viure: l'amor i l'existència compartida, els fills, la casa i molt d'afecte a dins i fora. Què importa si he passat penes, si el mal ha vingut i ha marxat, si algun núvol ha torbat el meu horitzó serè, si els anys passen ràpids. El verd Urucuia travessa la vall amb meandres sinuosos i aigües profundes, i reflecteix els colors de l'albada i les ombres de la nit.

Marisa Madieri, Verd aigua.

Em fa pensar en el què citàvem fa uns dies de Kallifatides.

Cap comentari: