Notes

Quan dius que no t'agraden les responsabilitats -o que no en vols més- la gent tendeix a pensar que ets un irresponsable. És ben be al contrari. A l'irresponsable no li preocupen gens les responsabilitats, simplement li rellisquen i no li suposen cap preocupació. L'hiperresponsable, en canvi, tendeix a eludir-les, perquè quan les assumeix ho fa en excés, fins i tot de forma insana, de manera que poden arribar a esdevenir una càrrega insuportablement feixuga.

***

Una recomanació que em feia la meva mare quan era jove: Tira-t'ho a l'esquena!

(I sempre he pensat que aquesta expressió és molt desafortunada perquè expressa literalment el sentit contrari del que vol transmetre. Efectivament, acostumo a tirar-me les coses a l'esquena, fins que està ben carregada).

***

Javier Aznar, en el seu pòdcast, acostuma a fer als seus convidats la següent pregunta del qüestionari Proust: quina és la teva idea de felicitat perfecta? La meva resposta seria claríssima: la meva idea de felicitat perfecta és l'absència de preocupacions. Ni una tarda en una platja perduda d'una illa del Mediterrani, ni un cap de setmana en una vall solitària de muntanya, ni tot el temps lliure del món per llegir una pila de llibres... Res d'això em serveix si darrere hi ha el rum-rum de les preocupacions.

***

I allò que cantava Loquillo: Nada que me ate, para siempre libertad.

(I la tornada de la canço, que feia siempre libre i que l'N., quan era petita, cantava com siempre diver).

***

Després de conversar una bona estona amb X m'adono que ser ric és sobretot una actitud. X és ric per família (una riquesa recent, només de segona generació) però la seva riquesa, que és sòlida però tampoc extraordinària, no ve tant per transmissió patrimonial com per transmissió genètica. El meu amic C. afirma convençut que per ser ric només cal una voluntat ferma de ser-ho. Jo no hi acabo d'estar d'acord. La voluntat és important però insuficient. Crec que és més important l'actitud, que en gran part ve dels gens. És una mena d'inquetud còsmica, una necessitat imperiosa de fer negoci, de no estar-se quiet. X no és un ric malèvol ni dèspota ni explotador. És més aviat tot el contrari, una mena de patriarca dadivós. Crida als diners d'una forma natural, quasi irremeiable, i els distribueix en el seu cercle amb la mateixa facilitat i naturalitat. El veig com un gran arbre, una alzina centenària amb una copa extensa que genera una ombra fresca i protectora.

***

Ni güelf ni gibel·lí, ni nyerro ni cadell, ni montesco ni capuleto. Dificultat i tossudesa de no voler alinear-se. I quan no hi ha més remei que fer-ho, és escoltar el convenciment dels teus i tenir unes ganer enormes de desmarcar-te'n.

***

S'ha d'estar boig per alguna cosa per no tornar-se completament boig. Llegeixo aquesta frase de Chesterton que em sembla d'un gran exactitud. I penso en l'Espanyol i que en això sí que sóc un gibel·lí atronadorament convençut.

***

X m'explica que va convidar un parell de polítics catalans actuals a dinar a Madrid. Semblava que no haguessin sortit mai de casa, diu. I afegeix: el primer que ha de ser un polític per assolir els seus objectius és ser poderós. En el sentit més ampli possible.

***

Al matí, cues hòrrides a la ronda de Dalt per unes obres absurdes. A la tarda, intento escapar-ne pagant el peatge nostrat -i poderós, aquest sí- dels túnels de Vallvidrera, però em trobo amb noves cues a l'autopista a causa d'un accident. Intento escapar-ne per rutes alternatives delirants. L'àrea metropolitana és, en les diferents accepcions del terme, insana. És un autèntic infern. El veritable luxe és el despoblament, penso. El Gers em crida.

***

La convicció amb què escriu Y sobre l'art contemporani em fa pensar en qui practica, amb suma fe, una religió que, d'entrada, ja es veu que és falsa. I no sé perquè segueixo llegint els seus diaris, que, tot i estar ben escrits i ser fruit d'una formació cultural ben sòlida, dibuixen un món que és pur encenall, un teatre en què els actors s'han cregut el seu paper.

***

Que fàcil i que còmode seria, penso de vegades, adoptar els gustos majoritaris. Que m'agradés la música d'aquell concert que van fer al poble l'altre dia. Creure'm el que diuen per la tele. Combregar amb els colors de l'equip de futbol oficial. Acompassar el pas amb la majoria. Delegar el pensament en altri. Deixar que el corrent de les aigües faci baixar, sense cap esforç, la canoa.

***

Quan li dic que per viatjar s'hauria d'anar ben vestit, l'N. em repta a pujar a l'Acròpolis amb americana i corbata. M'estic pensant si li recullo el guant.