***
És interessant aquesta entrevista al catedràtic Josep Maria Castellà. Tot i no estar d'acord en alguns dels seus postulats, hi coincideixo plenament en d'altres, com en que només hi pot haver llibertat en la llei. I és curiós, remetent-nos al que escrivíem ahir sobre el poder dels polítics, com Castellà contraposa les ciències polítiques -la ciència del poder, diu- amb el dret, disciplina que encarregada de garantir els drets dels ciutadans i posar límits a aquest poder. Crec que el meu amic X quan parlava del poder que han de tenir els polítics no es referia al fet que no hagin d'adequar-se a un marc legal i excercir un poder sense límits -que sembla ser l'aspiració que tenen ara- sinó al fet de tenir capacitat i capacitats de fer i liderar. Segurament, en els últims temps no hem tingut mai com ara uns polítics tan desitjosos d'actuar sense límits -que bé que els anava l'estat d'alarma!- però alhora amb tan poca capacitat d'emprendre iniciatives, més enllà de la submissió als criteris i a la disciplina dels partits. Tan poc poderosos, en definitiva. I sí, la llei i el dret han de ser garanties i hauríem de tenir més juristes i menys politòlegs en la política.
***
Perdre lectors no em preocupa. Perdre sentit crític, sí.
***
Sovint he expressat que els corrents dominants de la literatura, i de la crítica literària, actual aposten per una creació molt descarnada, poc subtil, on tot sembla dominat pel trauma. Tanmateix, no he sapigut mai expressar-ho prou be. Per fortuna, hi ha qui en sap. Aquests articles de Damià Bardera i Roger Raurell, complementaris, ho expliquen molt bé.
***
Després d'un dia insuportable de cues de trànsit li dic a l'N.:
- Quan em jubili me n'aniré a viure en un lloc on no hi visqui ningú.
- Com en Luke Skywalker- diu ella.
- Exacte -responc. I penso en aquella illa verda, rocosa i tempestuosa, mentre aquí s'imposa la temperatura tropical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada