Notes

Les contradiccions que ens defineixen. Tant que m'han agradat sempre els equips i els futbolistes italians i tan poc que m'agraden, en general, els tennistes d'aquest país. Els ciclistes tampoc gaire, exceptuant Pantani, és clar.

***
Una de les característiques de l'escriptura d'en Julià Guillamon és la combinació que fa a vegades d'elements o idees distintes, sense cap relació aparent entre elles, més enllà de la que s'estableix en la seva ment i que trasllada al paper. És un recurs que li acostuma a funcionar bé, perquè sap transmetre aquest lligam -de vegades esbojarrat- de forma directa, sense embuts.

***

Va ploure ahir a la tarda. Aquests dies, la pluja és una benedicció. Ens retorna a la temperatura dels vespres d'estiu d'abans, a Aiguafreda, sempre amb un u al davant. La fresca s'arrossega tota la nit i quan surto per anar al forn, a quarts de vuit del matí, encara en fa. Hem deixat les finestres obertes tota la nit i la casa s'ha refrescat força, fins tornar-la habitable. Entra, però, una pudor de cremat, que m'ha despertat i tot, quan tot just clarejava. Deu venir de lluny, perquè per aquest rodal tot ha quedat moll. De totes maneres, deixo les finestres obertes. És preferible assegurar-se uns graus menys quan vingui la calorada, encara que hàgim de sentir olor de socarrim.

***

Els joves poetes, i per extensió els joves escriptors, acostumen a envellir (literàriament i físicament) malament.

Hi ha alguna excepció molt significativa.