Breus

M’arriba un article de l’amic Daniel Capó sobre el músic Alfred Brendel. Fa referència a un discurs en què el pianista cita la necrològica de Goethe dedicada a Haydn, on l’autor alemany deia que la ingenuïtat i la ironia són els distintius del geni.
Em fa pensar que segurament no són els únics elements que conformen el geni, però sí que en són ingredients essencials. La ingenuïtat, sense la qual no es pot mirar el món amb amor, i en contraposició, la ironia sense la qual no es pot viure ni deixar empremta en aquest món abrupte.

***
Tot just he començat Les hores noves, de Julià Guillamon, i ja en sento els efectes balsàmics, que comencen a curar la ferida de tantes lectures fallides. La proximitat de la natura, els sabers de la terra, el coneixement de la botànica i del món més proper que ens envolta... són elements que m’acomoden fàcilment en la lectura del llibre. Com qui entra en una casa familiar.

***

Sempre m'ha atret la botànica. Era l'assignatura més odiada pels meus companys de carrera i, en canvi, la que més m'agradava a mi. No n'he arribat a tenir uns coneixements profunds, tanmateix. Sent de poble, sé quatre coses comptades de la terra i del món proper. Però no havent estat de pagès, aquests coneixements, segurament superiors a la mitjana, no deixen de ser superficials. Potser aquest món no m'ha interessat mai prou i ho lamento. No pretenc ser com aquells homes que vivien a les cales de Begur i que, com escrivia Pla: Sabien els claps de rovellons; collien els primers espàrrecs; coneixien on creixia una herba tendra, on madurava el gotim de raïm, on penjava la figa de coll de dama. Endevinaven el temps, miraven el cel, espiaven la mar, sentien el vent al clatell, venien un peix, polsaven una vela, seguien un núvol, ensumaven un rastre, feien pronòstics prudents i enraonats. Tenien el paladar fi i tot ho volien fresc. Cuinaven com els àngels i feien uns sofregits delicats. Tenien enginy a la mà, els sentits desperts, sentien créixer l’herba, dormien amb un ull obert… Però sí que m'hagués agradat ser una mica més espavilat en aquests rudiments de la vida.

***
Mai lamentarem prou haver posat, a través de les xarxes socials, la lupa sobre les xacres humanes, amplificant-les i alimentant-les fins estendre les ferides purulentes cap als òrgans centrals del batec comunitari.