Coses vistes

Fa cent anys de la publicació, el 1925, de Coses vistes. Tot i que va publicar-ne algun altre abans, aquest es considera el primer llibre de Josep Pla. Destino n'ha fet ara una reedició i la Fundació Josep Pla ha organitzat una exposició commemorativa, que encara no he vist.

Pla comença el pròleg del llibre a la seva manera: Em decideixo a la fi a llançar un llibre. Els meus amics m'han vençut. Com si la voluntat d'iniciar una carrera literària, per la qual ho sacrificaria tot a la vida, no anés amb ell i fos gairebé una concessió. Després escriuria amb la seva ironia habitual sobre aquests inicis en l'escriptura i el mateix títol del llibre, manllevat, sembla que involuntàriament del Choses vues de Victor Hugo.

Recordo quan vaig comprar-me la primera edició del Coses vistes. Corria l'any 1992 o 1993. En vag pagar llavors dues mil pessetes. Quan vaig llegir-lo em va decebre. No hi vaig saber veure el Pla de El quadern gris o d'Aigua de mar, que m'havien fascinat. Vaig començar a atesorar, tanmateix, totes aquelles primeres edicions de Pla que trobava per les llibreries de vell de Barcelona i que la meva migrada economia podia assumir. Fins i tot tenia una llista on anotava les llibreries on hi havia certs llibres per si més endavant els podia comprar. Eren els temps d'abans d'internet. Li vaig demanar a la meva mare que em dibuixés un exlibris, per anar enganxant als llibres que configuraven la meva embrionària biblioteca. Alguns encara el porten. La meva mare m'hi va dibuixar una ornamentació d'estil modernista que emmarca un llibre obert, una planta i un pot de farmàcia. Segurament la inclusió d'aquests dos últims elements era la seva manera de recordar-me quina era la meva formació i quina volia que fos la meva professió, fent-me tocar de peus a terra i allunyant-me de vel·leitats literàries. Perquè efectivament el que jo volia era ser un joseppla. Sense el seu talent, evidentment, i el que potser és encara és més important, sense la seva determinació, la seva tenacitat i la seva voracitat. Amb la por i el conservadurisme innat que t'atenalla i que es contraposa amb allò que escrivia Pla de no sentir cap il·lusió -ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d'arribar a ésser alguna cosa en la vida, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d'escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot a la vida.