Nota

El treball de revisió dels propis textos m'esgota. Capa qualsevol possibilitat d'escriure'n de nous. Ara bé, és necessari i té l'interès de posar-te davant del mirall. T'adones de la limitació de la teva escriptura, de les pròpies contradiccions i de la repetició -encara que això no hagi de ser negatiu- de temes i arguments. Però el que resulta més inquietant és constatar que ja no ets el mateix que fa cinc o sis anys. En molts textos ja no t'hi veus reflectit. El que escriu ja no ets tu. Al mirall hi veus el retrat de Dorian Gray, a la inversa. Però, tot i ser més jove, trobes l'individu més pesat, més ingenu, més untuós. I no t'agrades. Com quan sents la teva veu en un enregistrament.