***
Quan l'entorn politicoperiodístic del país veí dibuixa un clima preguerra civil, un breu passeig de diumenge per les terrasses de Toulouse el desmenteix rotundament.
(La qual cosa no vol dir que la douce France no s'encengui amb qualsevol guspira. Fins ara tots aquests incendis s'han apagat al cap d'uns dies, però, com és ben sabut, el passat no sempre prefigura el futur).
***
Fa uns dies uns futbolistes deien a qui s'havia de votar. Avui un actor li diu a un president que retiri la seva candidatura. Em sembla bé que exposin la seva opinió. El que no tinc tan clar és el ressó que es dóna a aquestes opinions. El mèrit d'un futbolista és com juga a futbol i el mèrit d'un actor és la seva interpretació.
***
No participar d'esdeveniments socials, especialment d'aquells que tenen com a principal objectiu ser vist, és una victòria que s'assoleix amb l'edat.
***
La contradicció és inherent a la condició humana. I, fins i tot, no té per què ser contradictòria amb mantenir una certa coherència. Ser conscient de les pròpies contradiccions i assumir-les amb normalitat és un acte d'intel·ligència. I, sens dubte, és millor aquesta acceptació que la cerca d'explicacions forçades i inconsistents.
***
Quan veig l'elegància amb què vesteixen alguns espectadors de Wimbledon penso que el clima fresc és sempre un aliat de la civilització.
***
Sant-Puy, un petit poble de França -cinc-cents habitants- sense un interès especial, però alhora harmònic en la seva estructura i arquitectura tradicional, pot adquirir una simbologia gairebé mítica. És allí on voldríem viure? No ho sé. Però és allí on voldria refugiar-me, de tant en tant, del soroll del món i, potser també, si fos possible, de mi mateix.
***
Regna amb més força la hipocresia avui que ahir? No ho sé. Potser és que simplement els anys ens donen una millor capacitat de detecció. Deu ser l'únic sentit que s'aguditza amb l'edat.
***
Observar molt i parlar poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada