Notes

Parlàvem fa uns dies amb F. de la creixent desafecció -potser seria més ajustat dir desinterès- que sentim envers la novel·la, amb les lògiques excepcions, esclar. La meva atracció envers els diaris, en canvi, és enorme, però això no vol dir que la seva lectura estigui exempta de desenganys, ans el contrari. La lectura dels diaris de Giono, per exemple, m'està resultant, d'entrada, del tot avorrida i exempta d'interès. Això no vol dir, tanmateix, que no es pugui produir un viratge. Avui, he comprat a la Central el diari de Loti, que perseguia feia temps arran d'una recomanació d'X. Aviam. L'edició de Wunderkammer és preciosa, però també ho és la de la Pléiade de Giono.

***

Editorials que evoluciones i canvien. I nosaltres, que canviem també. Desil·lusió i desinterès (o potser mala tria personal) en l'evolució d'Anagrama i Minúscula. Interès creixent, en canvi, en Periférica, Fórcola o Reino de Cordelia.

***

La temptació de buscar excuses o justificacions als fracassos personals. No pertànyer a cap cercle. No encaixar ni amb uns ni amb altres. La independència excessiva. La voluntat d'estar al marge i als marges.

***

La fascinació, gairebé inexplicable, per Grècia. El desig de que passin les setmanes i que arribi el dia de marxar. Tot per una estada que serà més que fugaç. La irracionalitat d'hipotecar setmanes, de cremar-les ràpidament, per la recompensa de només uns dies de felicitat artificial.

***

Mentrestant, la crida -i la incapacitat de trobar la manera- d'escapar a París per veure Maillol. I la seguretat de que em penediré eternament de no haver anat a veure aquesta exposició. Pesa, tanmateix, el conservadurisme de l'austeritat.

***

Recordo que durant anys, a l'estació de Sants, en tornar cap a casa després d'un dia de feina, sentia anunciar el Talgo nocturn en direcció París. I la temptació d'agafar-lo només era superada per l'absoluta certesa de que mai ho faria.

***

Època de sopars i trobades. Xoc entre la voluntat de mantenir vives amistats, d'ocupar una mica el temps i els vespres eterns, i la creixent manca de sociabilitat.

***

Els pòdcasts, com a interessant complement, deconegut fins ara, de lectures. També com a element per copsar la realitat de determinats cenacles de la -diguem-ne- intel·lectualitat.

***

I de la realitat d'aquests cercels, n'extrec una conclusió, que podria ser també una percepció errònia. Penso que fa unes dècades hi havia un enfrontament molt visible entre la intel·lectualitat d'esquerra i la de dreta. Ara, penso que aquesta confrontació s'ha diluït i existeix una major confluència davant l'enemic comú que és la trivialització, la vacuïtat, la indocumentació.

***
La lectura de Proust fa que, de tant en tant, la meva ment divagui en paral·lel al text que estic llegint, fins que m'adono del meu viatge mental, torno a centrar-me i continuo la lectura amb la concentració requerida, sense que aquesta lectura s'hagi vist especialment afectada. Que em disculpin els puristes.