Apunts

Quan vaig començar a sentir-me atret pels llibres vells, passava tardes remenant per les llibreries de vell del carrer Aribau, per les casetes de darrera la Universitat -una mena de Cuesta de Moyano que hem deixat perdre- i per una llibreria que hi havia al carrer Mallorca, tocant a Muntaner. Amb les butxaques buides, mirava molt i comprava poc, però vaig començar a familiaritzar-me amb determinats autors i edicions. Recordo que veia força llibres d'autors francesos que trobava démodés: Pierre Loti. Anatole France, Georges Ohnet... Ara, he començat a llegir els diaris de Loti, de qui ho desconeixia gairebé tot, però que em resulta especialment sincer a l'hora d'expressar els seus sentiments. L'edició de Wunderkammer, de format estret i llarg, trencant les proporcions canòniques, i amb un bell disseny i impressió, ajuda a fer atractiva la lectura, en una mostra d'allò que deia Juan Ramón Jiménez que, en edició diferent, els llibres diuen coses diferents.

***

Escolto a la ràdio l'entrevista amb qui fou director d'un diari de prestigi Moltes referències a restaurants, còctels, carrers de Nova York, placetes de Roma... Cites de Talese i Capote. Escoltar-lo resulta entretingut i un podria, fins i tot, sentir-se hipnotitzat per aquest món de sofisticació de manual. Però la impressió que queda és la d'un simple vernís, darrere el qual hi ha poca consistència. Això sí: que le quiten lo bailao.

***

En canvi, em resulta d'especial interès la perspeciva que percebo -i tota la saviesa i coneixement que hi ha al darrere- en Luis Alberto de Cuenca, entrevistat en el mateix programa. Sense coincidir pràcticament en res quant a gustos literaris, Cuenca em sembla, a banda d'un personatge envejable, un home dotat d'una sensibilitat extraordinària per comprendre -i expressar- allò de valor que trobem en la vida; allò que vivim i que després és fugaç i se'ns escapa, però que som capaços de retenir, amb el record o amb la creació. Un home savi i infreqüent, propi ja d'una altra època.

***

Frida Kahlo i allò de l'emperador despullat. Matisse, un bon dissenyador d'estampats per a teixits. Chagall, postals de casament.

***

L'expressió de l'amor, en els diaris de Loti, potser és exagerada però mai artificiosa. I això, en l'escriptura no és gens fàcil.

***

Ouka Leele també se'n va. Què quedarà del nostre món?

***

Sentit al carrer d'una noia molt jove: sí, ya sé que es una mierda de equipo, pero el Espanyol es mi equipo.

Res a objectar ni a afegir.

***

La Rambla ja torna a estar ben plena: turistes, personatges equívocs, badocs, simples passejants... La pandèmia comença a semblar un miratge, un fals passat, una pel·lícula de colors saturats.

***

Escriure en un blog té l'avantatge de la immediatesa: calma a l'instant la coïssor de l'escriptura i permet expulsar les idees en el mateix moment que es produeixen. Però, a diferència de la tradicional publicació postergada de diaris o memòries, el blog limita l'efecte suavitzador del pas del temps. Els anys donen a l'escriptura memorialística el mateix efecte que les onades als cristalls que trobem a la platja: n'arrodoneixen el tall i n'amorteixen la lluïssor excessiva i inelegant.

Així que la crònica de determinats episodis viscuts -la presentació d'un llibre d'un escriptor de dretes en un cercle privat o la reunió de la vella i depauperada gauche divine al voltant d'una altra presentació- hauran d'esperar uns anys per això de les arestes. Que els vidres es puleixin i resultin inermes.