De vegades es dedica temps i esforços a trobar un bon títol per un llibre sense arribar a aconseguir-ho, mentre en altres ocasions, sobtadament, pot apareix per atzar una expressió rodona, sorprenent, inesperada, que penses que seria un títol magnífic per una novel·la, que valdria la pena escriure-la només per aprofitar-lo.
Ahir, mentre caminava pel carrer Enric Granados, em va arribar d'una terrassa aquest fragment d'una frase: boira sobre Sant Boi. Vaig pensar que si fos un novel·lista de gènere negre -o tan sols gris fosc- em posaria a escriure una història que portés aquest títol, Boira sobre Sant Boi.
***
Això em fa pensar que no he estat mai a Sant Boi. Sant Boi de Llobregat. Hi passo gairebé cada dia en cotxe, però no hi he entrat mai. Això que m'agrada, quan creuo el Llobregat pel pont on conflueixen riuades de cotxes, veure la silueta de la vila arrecerada en un turó, amb l'església, algunes masies i cases senyorials i un conjunt d'edificis de construcció més recent i menys afortunada. Al davant els horts i canyissars que van de la llera del riu fins al mateix poble. Per allí hi passa també una via del tren. Quan hi passo jo, el dia tot just neix, i la llum arriba de la banda del mar, amb un sol que amb prou feines comença a il·luminar.
***
Mai he vist boira sobre Sant Boi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada