En rellegir alguns textos que vaig escriure fa anys hi
detecto un punt d’arrogància que no m’agrada. Però tots som una mica arrogants
quan som joves i l’avantatge de l’arrogància és que es cura amb la mort de la
joventut. Excepte en els imbècils,
esclar. Doblement imbècils, diria. Primer, pel simple fet de ser arrogants a
una determinada edat. I, segon, per ser incapaços d’adonar-se que no tenen cap
motiu per ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada