Primum non nocere. El primer és no fer mal. Aquesta expressió llatina, atribuïda a Hipòcrates, és considerada el principi bàsic de la medicina. Encara que no pot ser entesa des d'un punt de vista estricte, ja que molts tractaments mèdics tenen efectes secundaris danyosos, és una màxima plenament vàlida ja que incideix en la necessitat de valorar les conseqüències de qualsevol acte mèdic.
Personalment, intento aplicar aquest principi a l'escriptura. La paraula escrita també pot fer mal. Pot ofendre, ferir, alarmar, ser indiscreta. L'escriptura desbocada té una tendència a la incontinència i després cal passar-hi el filtre de l'autocensura. Moltes vegades, alguns escrits se'm queden per sempre a la recambra en aplicació d'aquest principi. Òbviament, com en el cas de la medicina, el seguiment d'aquest postulat ha de tenir una certa laxitud. En cas contrari, no podríem escriure res.
Segurament l'escriptor de raça, el creador, no pot fer-se seva aquesta màxima. L'obra per damunt de tot. I és bo que així sigui (i nosaltres ben lluny dels seus egos). Però per als qui no posem l'escriptura per davant de tot, aquest principi és elemental.
1 comentari:
crec que tindries que fer més grans els forats del teu sedaç d'autocensura!
Publica un comentari a l'entrada