Josep Pla, sempre magnífic. I el seu pare sembla que també. A l'entrada de El quadern gris datada fa cent anys, 29 de setembre de 1918, surt l'omnipresent qüestió de l'arròs de Pals, que portà a la ruïna al pare i marcà el fill. Pla transcriu la conversa amb el seu pare sobre aquest afer, molt condicionat per l'actuació dels polítics locals de l'època. D'aquest diàleg em quedo amb les respostes del progenitor en ser preguntat sobre la tradicional divisió entre els homes de la política:
—La vostra lluita fou contra els carques i la gent de dreta…
—És clar —em respon—. Són els que tenen la terra. Però tinc la impressió que, si la lluita s’hagués entaulat contra la gent d’esquerra, la situació hauria estat igual.
—¿Vols dir?
—Naturalment. Pensa que el que s’assembla més a un home d’esquerra, en aquest país, és un home de dreta. Són iguals, intercanviables, han mamat la mateixa llet. Però ¿és que podria ésser diferent? No en dubtis: aquesta divisió és inservible.
—Però ¿és que hi ha alguna altra divisió?
—Crec que sí. Al meu entendre hi ha una divisió molt més profunda i exacta que aquesta. La que s’estableix entre persones intel·ligents i purs idiotes, entre bones persones i malp…
1 comentari:
Artur Bladé, en "Viatge a l'esperança", estant a l'exili a Mèxic, ens relata la visita a les seues terres al 1956:
"...D'altra banda, això de poder tenir una torreta (o el que és igual, la caseta i l'hortet; i diguin el que vulguin els burletes de la dreta i la esquerra) ha estat sempre un somni català, tant si s'ha fet com si no s'ha fet l'Amèrica"
Publica un comentari a l'entrada