Surto de l’hotel per anar caminant fins al meu següent destí, la
llibreria i agència literària Lutyens & Rubinstein, al cinematogràfic barri
de Notting Hill. La passejada entre Bayswater i Notting Hill és més que
agradable; transcorre entre carrers tranquils, de cases blanques,
l’homogeneïtat de les quals es trenca de tant en tant per alguna façana
acolorida sense complexos: rosa, blau fosc, groc pàl·lid...Tot i que és migdia,
acompanya ja una llum que té un punt de crepuscular. Les fulles caigudes dels
arbres, que tapissen les voreres, tampoc s’avergonyeixen del seu cromatisme desacomplexat:
grocs, vermells, ocres, daurats... Això em fa tornar de nou al Londres tardoral de
Connolly:
Ocre y Dorado. Cortinas y sillas ocres en Yeoman’s
Row, baldosas doradas en el fuego, las hojas verdes a través de las ventanas
con celosías, después las hojas amarillentas y finalmente las ramas negruzcas
de los árboles (… )Cuando de pronto digo Otoño, al principio no veo otra cosa
que ocres y dorados, después me vienen tres imágenes entrelazadas: el tapete de
cuero ocre sobre mi sofá, los dos almohadones dorados, el vestido ocre de R.
encima, su rostro y sus cabellos dorados (…) Un anochecer ventoso en Fulham
Road, el ruido de los autobuses, el crepúsculo de noviembre mientras me alejo
de los jardines de Elm Park entre remolinos de hojas caídas de los plátanos y
los olmos que crecen muy juntos sobre el pavimento resbaladizo a causa de la
lluvia; el remolino del cuarteto de Debussy
aunando la amplia curva de la calle y la depresión de mi corazón;
caminando en este ventoso anochecer, cuando las farolas acaban de encenderse,
calado por la lluvia, solo en la amplia calle, una calle ocre con luces
doradas.
Jo camino de dia, sense pluja ni vent, sota la llum també daurada del sol i, en
el meu camí, i a mesura que m’aproximo a Portobello Road, vaig trobant més
botigues i cafès. Alguns d’aquest cafès tenen taules a fora, on la gent s’asseu
a prendre alguna cosa, buscant el sol. Em fan enveja, m’asseuria jo també en una taula a dinar qualsevol cosa, en horari europeu, però vull entrar primer a
L&R. La llibreria es troba a Kensington Park Road, carrer paral·lel a la
concorreguda Portobello Road. A les parades del mercat d’aquest carrer en trobo
un parell de llibres vells, que m’entretenen una mica. En una d’elles ofereixen
una primera edició anglesa de 84, Charing
Cross Road, la joia de Helene Hanff, però les 60 lliures del preu i, ja
posats a filar prim, el fet que existeixi una edició americana anterior, em dissuadeixen. Llibres vells, vinils i andròmines diverses m’aparten
temporalment del meu objectiu, però arribo finalment a Lutyens (no sense haver
tret el cap abans a Books for cooks i a The Notting Hill Bookshop, on se suposa
que treballava el personatge de Hugh Grant en la pel·lícula que porta el nom
del barri, o potser ara ja és al revés).
Lutyens & Rubinstein és una llibreria petita -aquest serà el comú
denominador, sense saber-ho prèviament, de totes les llibreries que aniré
visitant-. La ubicació, el local, la façana, l'aparador, la decoració... la fan
especialment bonica. A banda de llibres, ofereixen una selecció de papers
elegants, targetes, bosses de roba i demés gadgets. Bado una mica pel local,
abans de posar-me a mirar llibres. Agafo un full de paper, curosament dissenyat i imprès, que explica el servei de
subscripcions d’L&R. Aquest és un altre punt en comú amb moltes d’aquestes llibreries londinenques: l’enviament
periòdic (normalment mensual o bimensual) a una sèrie de clients de llibres seleccionats, i a voltes
personalitzats, en funció dels gustos de lector. Em pregunto si aquest servei
seria extrapolable al nostre país. No ho tinc clar del tot.
A la taula de novetats hi trobo un altre llibre que m’interessa: la
correspondència de Proust amb la seva veïna del pis superior. Entre
d’altres coses, en aquestes cartes Proust mira de persuadir la veïna perquè eviti fer sorolls molestos per a
la concentració que requereix l’escriptura d’una obra monumental com la
seva. Resisteixo novament la temptació.
On ja no la resisteixo és al pis inferior, on, enmig d’una taula em
trobo amb The diary of a Bookseller, que resulta ser, com el seu nom indica, el
conjunt d’anotacions diàries de Shaun Bythell, un esquerp llibreter de vell d’un poble
d’Escòcia. No només el títol i el contingut són un reclam, també ho és la bella
il·lustració de la coberta. Mentre m’estic al pis de baix, sento veus darrera
les prestatgeries. No, no són imaginacions meves: en un moment donat, una d’elles corre com si fos una porta i
en surt una senyora. Crec que al darrera s’hi fa algun tipus d’activitat. Quan pujo a
pagar el llibre, la noia de la llibreria es congratula de la meva elecció i jo
del seu tracte amable. M’acomiado i me’n vaig, no sense deixar de fer unes
quantes fotografies del bonic exterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada