Quan em diuen que han donat el premi Nobel de literatura a Dylan penso, d'entrada, que és just. Vaig gaudir força amb la lectura de Sota el bosc lacti i amb l'adaptació televisiva o cinematogràfica que es va fer de l'obra. També m'ha agradat el que he llegit de la poesia de l'autor gal·lès. Però no em quadra que es doni el premi a un autor mort; creia que havia de donar-se a escriptors vius. Llavors m'assabento que han donat el premi a Bob Dylan.
***
A la ràdio del cotxe, canviar les egolatries radiofòniques i la sobreinformació d'actualitat per un disc amb la veu d'Édith Piaf, quin gran plaer!
***
Perceps que la societat s'empobreix quan el matís es considera una distorsió, quan els grisos desapareixen de la paleta, quan el tuit es valora més que l'argumentació.
***
Em produeix vertigen pensar que desapareix el temps destinat al pensament, a la reflexió o simplement a la badoqueria; que qualsevol instant mort l'ocupem a mirar la pantalla del mòbil. Algú sap on ens conduirà això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada