Lúcida

Mira, papa, m'he inventat la lletra d'una cançó, em diu l'N. ahir, abans de ficar-se al llit. I comença a cantar: "estic sola, en aquest món que no té ni cap ni peus". D'entrada, m'espanta una mica aquesta lucidesa a tan curta edat, però el seu to sempre festiu em distreu de qualsevol preocupació. Després me'n canta una altra en què vola pel cel i l'arc de Sant Martí és el seu tobogan.