Imatges

El genoll d'una noia que apunta, darrere el vidre d'un bar, entre uns texans estripats, el frontispici neoclàssic del Palau Moja amb el fons d'un cel d'una grisor ja hivernal, els nusos quasi tumorosos d'un plàtan de la Rambla, el relleu abrupte de la façana de l'església de Betlem, una frase en francès agafada al vol... Són flaixos retinguts durant uns instants d'atenció especial pels carrers de la ciutat, en què el ritme del món sembla alentir-se, la realitat difuminar-se. Dura un moment, com un encanteri, i després els sentits retornen a la normalitat. I després resulta difícil recordar aquestes imatges no revelades, escenes d'un film oblidat.