Memòria

Si has tingut l'enorme fortuna que la salut t'hagi acompanyat, fins a una determinada edat experimentes una certa sensació d'invulnerabilitat. El cos respon, les facultats no fallen, els sentits són desperts. Però arriba un dia que caus estúpidament i et trenques algun os, l'oïda es va desafinant i les ulleres de llegir esdevenen una necessitat absoluta. Després, d'una forma molt soterrada, comences a notar que la memòria ja no funciona com un rellotge suís.
D'això darrer n'havia començat a prendre una certa consciència -un títol de llibre oblidat, un nom que no apareix quan toca, un descuit- però fa un parell de dies l'evidència em va caure com una llosa. Per raons que no vénen ara al cas, vaig fer un repàs de les entrades d'aquest bloc -nou anys, cinc-centes pàgines- i em vaig trobar amb alguns textos que mai hagués dit que havia escrit, cites desconegudes, referències fantasmagòriques... No vaig saber si preocupar-me o valorar l'oportunitat de poder fer una lectura objectiva, com si es tractés d'un tercer.