Estic llegint aquests dies La cabaña de Heidegger, un espacio para pensar, d'Adam Sharr. Es tracta d'un estudi sobre la cabana que Martin Heidegger es va fer construir a Todnauberg, a les muntanyes de la Selva Negra, i de la relació i la influència que aquest espai va tenir en l'obra d'aquest filòsof. Més enllà de l'interès de la temàtica en si mateixa, la lectura del llibre inspira la reflexió sobre la influència de l'entorn, del geni de lloc una vegada més, en l'obra d'un creador. I en aquest cas no es tracta tant d'un determinat país o àrea geogràfica, que també, com d'un àmbit físic més concret i reduït: la cabana. I les característiques pròpies i inherents a aquest espai concret que és la cabana -una certa incomoditat, un espai reduït, un equipament força primitiu- suposen un element afegit a l'hora de valorar aquesta influència en la creació.
Alguna vegada he parlat en aquest blog del xoc que suposa per a l'home contemporani haver de procurar-se elements que habitualment donem per descomptats -haver de mantenir un foc encès per escalfar-se, per exemple- i de la conciència que prenem llavors de les nostres limitacions en els aspectes més bàsics de la vida. Sobre això, hi ha escrit Pla més d'una vegada.
I immers en aquesta lectura sobre la cabana de Heidegger se'm desperta novament el desig de poder disposar d'un espai anàleg. De vegades, amb l'R., parlem de les cases abandonades del pla de la Calma i de com de bé ens aniria tenir allà un petit refugi. Jo, ara, el visualitzo pefectament, a l'estil de la cabana de Heidegger.
Foto: Martin Heidegger davant la seva cabana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada