A no parla mai obertament a C de B, però els seus silencis i els sobreentesos diuen molt. B, en canvi, expressa clarament el seus recels sobre A a C, en un
crescendo que ha tingut la seva apoteosi quan li ha etzibat, directament, que A era dolent. C és bon amic d'A i de B i, davant d'aquesta situació i de la initutilitat d'una eventual mediació, només pot arronsar les espatlles i obrir els horitzons de les converses, perquè corri l'aire.
1 comentari:
Òstia Nen, que complicada aquesta història.
Suposo que és perquè la llegeixin A, B i C i s'identifiquin.
Tu no t'hi possis, per si de cas.
Publica un comentari a l'entrada