Bones novel·les i bones llibreries

Estic llegint aquests dies La Buena Novela, de l’escriptora francesa Laurence Cossé, una novel•la amb clarobscurs que, sense ser res de l'altre món, té la virtut de mantenir la tensió en la trama argumental –quasi policíaca- i de tractar sobre un món que resulta d’especial interès, el de les llibreries i el negoci editorial. La història és simple: un llibreter i una inversora culta pertanyent a l’alta burgesia franco-italiana decideixen crear una llibreria seguint un criteri molt especial: només s’hi vendran bones novel•les. Per això, creen un comitè secret de selecció del seu fons, format per escriptors de prestigi. Ningú sap qui són, però aviat alguns d’ells són víctimes d’amenaces i agressions. Paral•lelament, es genera una campanya en premsa i Internet per desprestigiar la llibreria i la seva política suposadament elitista. El rerefons és, per tant, l’etern debat sobre la cultura de masses i la qualitat de l’oferta cultural, en aquest cas literària.
Curiosament, mentre em passejo virtualment entre les prestatgeries de La Buena Novela –així és diu la particular llibreria de la literària rue Dupuytren de París- apareix als diaris la notícia del tancament de la històrica Llibreria Catalònia de Barcelona. Un tancament que se suma al recent d’Áncora y Delfín i al d’altres llibreries barcelonines emblemàtiques com Cinc d’Oros o la Llibreria Francesa. Notícies nefastes per al món de les lletres català i per a la ciutat de Barcelona en general. Resulta del tot incongruent que, en uns moments en què existeix més oferta i demanda cultural que mai, no puguin sobreviure aquestes llibreries –i això seria també extrapolable als cinemes- integrades en el nostre teixit urbà i ciutadà. Sota el paraigua del màrqueting, amb l’excusa de la universalització i a l’empara de la bogeria per la novetat i el consum immediat, anem cap a una cultura de mercat, de gran superfície i de llistó molt baix. La Buena Novela, editada per Impedimenta, ens parla dels efectes d’aquesta deriva.