Tal dia com
avui de fa setanta-cinc anys moria, en un racó del Montseny, l’escriptor
mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La mort apareixia una trista vigília de
Reis d’un any igualment trist -1938- per endur-se un jove i prometedor poeta a
l’edat de vint-i-quatre anys. Tres dies abans havia ingressat al sanatori del
Brull, afectat de tuberculosi, malaltia que no feia ni un mes que li havien
diagnosticat. Segons explica Maria Aurèlia Campmany en un article a Serra d’Or de juliol 1963, van
acompanyar-lo alguns amics, a qui el metge va donar ja la sentència
inapel·lable, que es va complir aquella tràgica nit de Reis. Fou enterrat en el
petit cementiri que hi havia al costat de l’església del Brull. No resulta
difícil imaginar-se la desoladora escena enmig del sever fred de l’hivern.
El sanatori del
Brull, situat al Mas Casademunt, va ser fundat el 1931. Val la pena llegir els textos
de Xavier Cateura que tracten de les seves històries. Durant anys va acollir
malalts de tuberculosi i va ser testimoni de molts episodis tràgics com aquest.
Avui en dia aquest món ens sembla llunyà, però no hem d’oblidar la
transcendència i els devastadors efectes que tingué la malaltia dècades enrere.
Només en el camp de les arts es podria fer una llarga llista d’afectats i
víctimes de la temuda tisi. Molts escriptors, músics i artistes van veure
truncada prematurament la seva carrera i la seva vida a causa de la terrible
malaltia, encara que també es va donar el camí invers, amb vocacions literàries
que es van despertar fruit del descans i de l’oci que propiciaven els sanatoris
que, en les primeres dècades del segle XX, proliferaven arreu per acollir-hi
els malalts. A Catalunya, per exemple, se’n van crear, entre d’altres llocs, al
Tibidabo, Torrebonica (Terrassa), Olost, Puigdolena (Sant Quirze de
Safaja) i l’esmentat del Brull.
Precisament,
pocs anys després de la fi de Rosselló-Pòrcel, a l’altra banda de la Vall del
Congost, a Puigdolena, la tuberculosi s’enduia un altre grandíssim poeta
català, el lleidatà Màrius Torres. Fou també per aquestes dates, un 29 de
desembre de 1942, en el sanatori on havia passat els últims set anys de la seva
vida, guerra inclosa.
El que
representaven els sanatoris com els de Puigdolena, el Brull o tants d’altres
forma part ja d’una altra època. Queda en la memòria de les persones grans, a
qui el mot tuberculosi encara fa estremir però, afortunadament, els benaurats
antibiòtics van donar un tomb a la letalitat de la malaltia. Resta com el
record i el malson d’uns altres temps. La novel·la de Thomas Mann La muntanya màgica n’és potser
l’empremta literària més reconeguda però en les poesies de Màrius Torres podem
trobar també, intensament i elidida, l’ombra d’un mal que va corcar tantes i
tantes vides. Com la de Rosselló-Pòrcel, de qui enguany commemorarem també
–tràgica coincidència- el centenari del naixement, i que l’any 1936 escrivia
com una macabra premonició el poema En la
meva mort, que acaba així:
Reina d'aquestes hores, ara véns / tota brillant, armada.
/ Inútil desesper del vespre! L'alba / s'acosta ja amb l'espasa, / i l'ardor
temerari que m'encén / allunya les estrelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada