Van Rysselberghe a Lodève

Fa temps ja vaig escriure sobre Lodève i el seu museu, però no puc estar-me de tornar-ho a fer. Bàsicament perquè no deixarà de sorprendre'm que una població d'uns sis mil habitants compti amb un museu capaç d'organitzar exposicions d'un nivell tan alt.
En aquell moment era Bonnard, ara és Van Rysselberghe, però hi han passat també Berthe Morisot, Vlaminck, Derain, Braque, Utrillo, Gauguin i els nabís... Val la pena seguir la programació d'aquest petit museu que, a només tres hores de cotxe, ens va dibuixant sense escarafalls el panorama de la pintura francesa dels últims segles.
Ara, però, es tracta d'un belga. Poc sabia de Van Rysselberghe més enllà del que havia llegit dels seus lligams amb l'asturià Darío de Regoyos i del seu paper destacat en l'avantguarda belga del moment. A les sales quasi buides del Museu de Lodève he tingut l'oportunitat de conèixer la solidesa de la seva obra i la regularitat dels seus resultats, ja sigui en les fases més acadèmiques com en les més experimentals del neoimpressionisme puntillista. Van Rysselberghe és un tros de dibuixant i de pintor, que potser de vegades no acaba d'arriscar però que quasi mai decep.

Malauradament l'exposició s'acaba aquest cap de setmana (ho dic per si havia convençut algú), però hi haurà oportunitats per tornar a Lodève, perdre's pels seus carrerons estrets de cases belles però una mica rònegues i de visitar les sales d'aquest petit museu que no cansa amb ínfules ni amb excessos. I a la sortida de l'exposició caldrà complir el ritual d'asseure's a prendre el sol a les hamaques que el mateix museu posa a disposició dels visitants en el seu pati exterior. Cultura del Midi.

Imatges:
Van Rysselberghe, Retrat d'Alice Sèthe
Van Rysselberghe, L'entrada del port de Roscoff
Exterior del Museu de Lodève