Acostumo a evitar aquí els temes d'actualitat però avui faré una petita excepció.
Començo per l'estimat esport de la pilota. Aquesta setmana la directiva -o consell d'administració- del nostre club ha aconseguit quelcom inimaginable: eclipsar un Barça-Madrid. Val a dir que estem acostumats als papers galdosos dels màxims representants de la nostra entitat -els clans i els enfrontaments caïnites han estat sempre a l'ordre del dia-, però aquesta setmana han assolit el seu zenit. Realment s'ha de fer molt grossa per passar a davant del Barça i del Madrid la setmana d'aquest clàssic. Si no estigués tan fastiguejat els felicitaria.
Sento per la ràdio que un jutge de l'Audiencia Nacional ha emès una interlocutòria en la qual considera circumstància atenuant de l'intent de bloqueig del Congrés dels Diputats per part dels autoanomenats indignats la decadència de la classe política. No entraré a valorar si el jutge té o no té raó, però aquesta valoració em fa pensar en aquelles senyores que assenyalen l'envelliment evident de les seves companyes de generació però no saben -o no volen- veure les seves pròpies arrugues. S'ha mirat al mirall la judicatura?
Arran d'aquestes manifestacions dels indignats i de la cantallera del Que no nos representan no puc deixar de preguntar-me precisament qui els ha donat a ells la representativitat per assenyalar els càrrecs electes com a no representatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada