Paral·lelismes

A Becherel, bonic poble de llibres de la Bretanya, vaig comprar, entre d'altres coses, un conte infantil sobre la vida d'Anna Frank. És un conte traduït de l'anglès que, amb bellíssimes il·lustracions d'Angela Barrett i text de Josephine Poole, permet explicar als nens aquesta trista història.
Resulta interessant llegir, com d'una manera molt simple, s'explica l'adveniment del nazisme a Alemanya:
L'Allemagne, à laquelle on reprochait la Première Guerre mondiale, était obligée de payer des sommes colossales en compensation des graves dommages. C'était une sanction très lourde. Dix ans après la fin de la guerre, l'Allemagne était un pays ruiné. Il y avait un nombre considérable de chômeurs. Bien des gens ne mangaient pas à leur faim. Et tout le monde avait en memoire la richesse et la puissance de ce pays qui comptait parmi les plus grands du monde. De sorte que les Allemands ne tardèrent pas a éprouver un colère et une honte sans nom. Il leur faillait trouver un coupable, et c'est allors que les choses comencèrent à changer d'une façon très inquiétante pour les Juifs.
Crec que seria intel·ligent reflexionar -i Alemanya n'hauria d'estar especialment vacunada- sobre les conseqüències d'exigir a un país (o països), i als seus ciutadans, determinades càrregues humiliants i injustes.
Justament ahir el Telenotícies ens oferia un reportatge sobre l'embranzida del partit neonazi Alba Daurada a Grècia, amb una estimació de vot que ronda ja el 12%, i les seves accions al carrer. Resultava esgarrifós veure com aquests valents assetjaven i agredien els comerciants estrangers que vénien els seus productes al mercat. No posaré l'enllaç, però està penjat al youtube i resulta il·lustratiu veure-ho.