L'infinit

És molt interessant observar com va evolucionant la curiositat dels nens pel món que els envolta. Si, a sobre es tracta dels teus fills, l’amor fa que magnifiquis tots els seus avenços i sortides, plenes d’enginy i ingenuïtat a parts iguals.
Ara, l’À. té un gran interès pel número infinit, que ell no veu com a concepte d’il·limitat, sinó simplement com el número més gran de tots. Aquest matí s’ha llevat molt d’hora i mentre jo em vestia m’ha començat a preguntar per l’infinit: com s’escrivia (li agradat això del vuit estirat) i quan es triga a arribar a l’infinit comptant. Jo li he dit que no s’hi arribava mai, perquè era inabastable, i que ni passant-nos tota una vida comptant hi arribaríem.
S’ha quedat pensant i m’ha dit: -Tinc una idea. I ha començat a comptar de deu en deu.