De vegades penso que el que escric en aquest bloc –o el simple fet d’escriure aquest bloc- pot haver-me tancat algunes portes. Això em genera un cert malestar però ràpidament reacciono amb una reflexió. Si aquestes portes s’han tancat a causa d’això, és que eren portes que no mereixien ser obertes i el que hi havia al darrera no podia tenir cap mena d’interès.
6 comentaris:
Això ho deus dir per alguna cosa. Ja m'explicaràs. Pau V
No entenc pas perquè un blog pot tencar-te portes...més aviat el contrari...no?
És una intuició. En parlarem.
Volia recomanar-te Pares i fills d´en Lluís Vilarrasa, ell té un blog a Osonoesfera. Llegeix l´apartat de crítiques dels seus propis llibres.
Una anècdota, entrevistant en Kiko Amat va destacar en Casavella com a autor a destacar i de referència per ell, els dos han estat citats en aquest blog.
Imma
L'altre dia vaig veure que "La Vanguardia" citava en Lluís Vilarasa dins dels nous autors de contes. Em va interessar. Miraré el seu bloc.
En Casavella segueix a la meva llarga llista de "pendents" i, després de "Rompepistas", en Kiko Amat ha pujat per a mi molts graons com a novel·lista. Una novel·la molt divertida i plena de recursos.
El vas entrevistar? Ens en pots explicar alguna cosa?
hola,
"entrevistant" ho va fer un altre, jo ho vaig llegir. No em vaig expressar amb precisió.
Imma
Publica un comentari a l'entrada