Cares noves, aire fresc

S’ha parlat molt de la necessitat d’una certa alternança en els governs i dirigents polítics d’un país com a clau per al bon funcionament del sistema democràtic. Per contra, rarament es parla de la importància de la renovació en altres estructures representatives d’un país i essencials per al seu desenvolupament i projecció. Parlo d’institucions com ara patronals, cambres de comerç, cercles econòmics, fundacions i consorcis empresarials, institucions corporatives, ens semipúblics, caixes d’estalvi, grans empreses (molt interelacionades entre si), etcètera. Tots sabem de quines institucions i estaments es tracta i, sense necessitat de citar-los, de seguida ens venen al cap una sèrie de noms.
Fa unes setmanes coincidien als diaris diferents notícies (creació d’una certa fundació i presència del món empresarial i institucional del país en una conferència del President de la Generalitat) que, en comptes d’aportar vigor i ànim a la societat en uns moments de crisi, produïen una sensació d’un cert desencant i déjà vu. Perquè tornàvem a veure les cares de sempre. Segurament el fet que estiguem en un país petit evidencia més aquesta endogàmia, però resulta poc engrescador per a les bases trobar sempre les mateixes persones en els centres de decisió. Ja no es tracta que els dirigents d’aquests estaments pertanyin al mateix segment social i a les elits capitalines –fet difícilment evitable per definició- sinó que es perpetuïn determinats noms any rere any, dècada rere dècada.
En aquest sentit, tot i les mancances del sistema de partits, el món polític va un pas per endavant ja que, per elecció ciutadana, les majories van canviant i, fins i tot, la pròpia militància dels partits té capacitat (limitada) de treure i posar els seus dirigents.
No es tracta de caure en el parany bonista de voler democratitzar el món empresarial: les majories dels consells d’administració es constitueixen a base de tants per cents. Això és indiscutible. Però hi ha institucions i centres de poder que no es regeixen per ciències tan exactes i és en aquests estaments on crec que cal obrir les portes a nous emprenedors amb capacitat de lideratge -que n’hi ha- capaços d’aportar aires nous per als nous temps. La presidència de Spanair és una oportunitat en aquest sentit.