Estampes franceses: pinzellades tolosanes

Escapada a Toulouse amb l’excusa d’una fira de llibres vells.

Sortim divendres a la tarda. Un incident amb una autèntica dement just abans de marxar, juntament amb alguna trucada de la feina que rebo durant el viatge, m’impedeixen assolir l’estat d’ànim adient. A més, encara que hàgim marxat només per un dia i malgrat l’agradable companyia, també trobo a faltar la família. Els darrers dies han estat molt intensos, a casa i a la feina, i no aconsegueixo evadir el pensament. Tinc l’ànim certament enterbolit. A la nit dormo malament.
El dissabte es lleva radiant. Des de la finestra del curiós Hotel Etap tenim a tocar el coet i el planetari de la Cité de l’Espace, que es retallen sobre un cel blavíssim. Agafem el cotxe i anem cap al centre. Esmorzem a la terrassa d’un cafè a la plaça del Capitoli. Encara no són les nou i la temperatura ja és molt suau, impròpia d'un matí de març. Abans d’anar a la fira donem una volta pels encants que envolten l’església de Saint Sernin. Anem de pressa. Quan tens poc temps i vols fer moltes coses no n’acabes de gaudir. Tornem a agafar el cotxe. Especialistes com som en girs prohibits per la ciutat de Toulouse i en circular pel carril bus no ens costa creuar el riu i arribar a l’Hôtel-Dieu.

Sota el sol de la primavera prematura, la ciutat està esplèndida. Des de l’altra riba de la Garona, els edificis vermells de la place de la Daurade resplendeixen. La gent es comença a aplegar a les vores del riu. A llegir, prendre el sol, vagarejar. Toulouse ha de ser una bona ciutat per viure-hi.
L’antic hospital on se celebra la fira ens rep amb el seu jardí hospitalari -ho és en les dues accepcions de l’adjectiu-, els seus curiosos arbres de branques curtes com monyons i els seus murs imponents. Passem el matí remenant llibres –encara a preus d’època de vaques grasses- i sortim a l’hora de dinar.
Pels carrers s’hi passeja molta gent. Com si després d’un llarg i fred hivern tothom tingués ànsia de sol i de vida. Com la nit anterior, comencem a mirar restaurants i a llegir menús. En aquesta matèria som una mica perepunyetes. El dia abans, però, vam acabar encertant-la. Vam sopar en una mena de petit bistrot amb taules juntes i llum difusa que servia bones viandes. L’amo es mostrava extraordinàriament amable i la seva efusivitat anava in crecendo, possiblement a causa de les copes de vi que anava bevent a la cuina. La gran perla fou quan ens va dir que el filet i el foie que configuraven la base del Rossini (pronunciat a la francesa amb accent agut) feien une bonne musique. L'home tenia tota la raó.
Per dinar, acabem també en un bistrot. Som als Carmes, a un dels barris de moda. Les terrasses són totes plenes. Necessitaríem dies i dies per gaudir de tot el que ofereix la ciutat. Al restaurant els ulls se'ns en van cap als plats que van passant. L'elecció se'ns fa difícil i pren un aire gairebé transcendent. Jo no demano vi: tinc por d'ensonyar-me conduint, però el veí de la taula del costat em serveix una copa de la seva ampolla, tot parlant-me en castellà. Aquesta amabilitat ens sorprèn. Anteriorment, en un pàrquing, un senyor ens ha parat i ens ha indicat on hi havia una plaça lliure. Això seria impensable a Barcelona. A la capital de la solidaritat i la sostenibilitat, la gent va molt a la seva.

Havent dinat, donem un petit passeig, amb parada inclosa al petit mercat de llibres de la plaça de Saint-Etienne. Allà veig marcat a set euros un llibre que he comprat a la fira per vint. Gran ràbia. Ens entretenim una estona en una llibreria on també venen discos i anem a buscar al cotxe per marxar. La sensació és d'un pas molt fugaç per aquesta ciutat cada vegada més estimada. Toulouse ha esdevingut ja un lloc on cal anar tot sovint.

La foto és de l'Àlex de fa dos anys.(Aquest any no duia càmera).

Postfaci futbolístic:

L'Espanyol és com un moribund que es resisteix a morir. Hi ha moments, com diumenge amb l'1 a 3, en què sembla estar ja a les últimes però miraculosament aguanta. Alguns arbitres semblen voler aplicar-li l'eutanàsia activa però no ho acaben d'aconseguir. El malalt té alguns òrgans (De la Peña) especialment valents, fins i tot hipertrofiats. D'altres òrgans vitals (Tamudo, Kameni) estan tocats. Magrat tot, mantinc vives les esperances de sortir de la UCI. A veure si aquest diumenge, a la Clínica Universitaria de Navarra...