Posem que hi ha un país on els trens funcionen molt malament, amb avaries diàries. Posem que en aquest país molta gent ha d’agafar el cotxe perquè el deficient servei ferroviari no dóna resposta a les seves necessitats. Posem que l’administració que ha de solucionar aquests problemes es dedica a fer acte públic de contricció però no soluciona res. Posem que l’administració més propera als ciutadans d’aquest país en lloc d’exigir responsabilitats i respostes immediates a l’administració responsable del servei ferroviari amaga el cap sota l’ala com un estruç. Posem que, a sobre, totes aquestes administracions es dediquen a posar traves a l’ús del cotxe particular que resulta que és l’única solució que tenen els ciutadans per arribar a la seva feina, complir amb les seves obligacions laborals i fer avançar el país. Posem que alguns d’aquests ciutadans comencen a estar-ne una mica tips i convoquen un tímid acte de protesta: no pagar el bitllet de tren un dia concret; no fins que se solucionin els problemes, com han fet en altres països i com s’hauria d’haver fet aquí, un únic i esquifit dia. Doncs bé, posem que el seguiment d’aquesta protesta és pràcticament nul: tothom calla i paga. Posem que aquest país és Catalunya i aquest és el caràcter dels catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada