Ahir l’informatiu del vespre de la nostra televisió pública ens va oferir imatges d’un hospital libanès, juntament amb el testimoni de diferents víctimes dels atacs israelians ateses en aquell centre sanitari. Era una informació colpidora que ens va permetre conèixer de primera mà l’horror del conflicte iniciat per les milícies islàmiques d’Hezbol·là i el dolor d’un dels bàndols.
Lamentablement, però, la nostra televisió pública (i en general tots els mitjans del país) mai ens mostren el patiment de l’altre bàndol. Ni testimonis de les víctimes israelianes dels atacs aeris d’Hezbol·là a Haifa, ni persones mutilades pels atemptats terroristes palestins ni entrevistes amb les famílies dels soldats segrestats o assassinats. Res de res. Uns són els bons i els altres els dolents. Maniqueisme i biaix informatiu pagats amb els impostos de tots.
Lamentablement, però, la nostra televisió pública (i en general tots els mitjans del país) mai ens mostren el patiment de l’altre bàndol. Ni testimonis de les víctimes israelianes dels atacs aeris d’Hezbol·là a Haifa, ni persones mutilades pels atemptats terroristes palestins ni entrevistes amb les famílies dels soldats segrestats o assassinats. Res de res. Uns són els bons i els altres els dolents. Maniqueisme i biaix informatiu pagats amb els impostos de tots.
2 comentaris:
Et dono tota la raó del mon. La classe periodística d'aquest país és lamentable. I no diguem alguns dirigents polítics que estaven ahir a la Plaça Sant Jaume. Molta manifestació peró cap d'ells aniria a viure ni a Palestina ni al Líban.
Segurament el gruix del drama humà que està suposant aquest conflicte se centra al Líban. Jo crec que és per això que els mitjans són allí i ens ho ensenyen. Aquí no hi ha bons, i menys els terroristes. Però sí que hi ha un bàndol més fort, més poderós, més armat, que potser ha actuat de manera desproporcionada.
Alex
Publica un comentari a l'entrada