Aquests dies dedico les poques hores que em queden lliures a llegir Imprenta moderna, l’últim volum publicat per Andrés Trapiello i dedicat a fer un repàs a l’edició i impressió de llibres a Espanya durant els dos últims segles.
Aquest volum, ni pel fons ni per la forma (edició cuidada i il·lustrada), em sembla adient com a lectura de platja i/o piscina, així que davant d’un cap de setmana dedicat a activitats aquàtiques i lectures sota un para-sol interrompudes per jocs infantils a la sorra, em va semblar raonable buscar un llibre més lleuger. I així vaig caure, un cop més, en els braços del mestre Simenon.
Però Simenon ens enganya. O som nosaltres els que ens volem enganyar. Simenon no és un escriptor lleuger ni d’entreteniment. Ni tan sols és un escriptor de gènere. Simenon és un mestre de la literatura.
Aquest volum, ni pel fons ni per la forma (edició cuidada i il·lustrada), em sembla adient com a lectura de platja i/o piscina, així que davant d’un cap de setmana dedicat a activitats aquàtiques i lectures sota un para-sol interrompudes per jocs infantils a la sorra, em va semblar raonable buscar un llibre més lleuger. I així vaig caure, un cop més, en els braços del mestre Simenon.
Però Simenon ens enganya. O som nosaltres els que ens volem enganyar. Simenon no és un escriptor lleuger ni d’entreteniment. Ni tan sols és un escriptor de gènere. Simenon és un mestre de la literatura.
El llibre en qüestió, que encara no he acabat, és una simple història del comissari Maigret. No és ni tan sols una de les anomenades novel·les dures. És fàcil de llegir, amb una senzilla trama policíaca. Però quins personatges tan ben resolts! Quina capacitat per crear ambients! Amb unes quantes pàgines Simenon t’aïlla del soroll i la calor d’una platja de la Costa Brava i et transporta als baixos fons d’un París hivernal. I tot sense grans digressions ni llargues descripcions ni llenguatge ampul·lós. Simple, dur i eficaç: així és Simenon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada