Igual que no és recomanable conduir begut, tampoc ho és escriure malhumorat. Per això, aquests últims dies escric poc.
***
Hi ha qui pensa que en les últimes dues dècades el món ha millorat. És molt legítim pensar-ho. Jo penso tot el contrari.
***
Hi ha diverses causes d'aquesta evolució -negativa- del món (o de les societats occidentals); l'extensió, fora de qualsevol control, de la tecnologia n'és, crec, la principal.
***
La decadència d'Europa es mostra amb tota la seva cruesa, disfressada de vivacitat, al festival d'Eurovisió.***
El soroll: bandera de la barbàrie. I els nous veïns del darrere, grans abanderats.
***
Mentrestant, però, la primavera. El groc intens de les primeres flors de ginesta. El verd rabiós dels camps, després de ploure. El cel de maig, insolentment blau. El virtuosisme incansable dels rossinyols. La fresca punyent dels capvespres. La remor inabastable dels torrents a les fondalades. L'engany recurrent dels dies que creixen. La promesa d'un mar d'estiu. El blanc enlluernador, quasi grec, d'un mur. L'encaix perfecte d'una paret de pedra seca. El despuntar de les tiges de l'espígol...
***
A l'herba del jardí de casa, una merla aixeca ufana la cua, talment un gall fer.
***
Amb la G. portem a emmarcar uns gravats, com vint-i-cinc anys enrere. Això em fa feliç.
***
Torno a veure Caro diario. Aquest cop no sé veure-li la gràcia, més enllà de l'envejable passejada en moto per la Garbatella.
***
El Pla jove, el corresponsal europeu voraç, ambiciós, falsament desmenjat i un xic dictatorial amb alguns amics, em resulta antipàtic.
***
Veig en la nostra Europa algunes similituds -polarització, volatilitat, frivolitat, extremisme- amb la de fa un segle, que em resulten certament preocupants.
Precisament, el Pla jove va viure la bogeria de la inflació salvatge de la República de Weimar, una de les espoletes de l'ascens del nazisme, i això el va horroritzar de per vida, convertint-lo en un obsès de l'estabilitat monetària. Sense haver-la viscut, a mi m'horroritza la polarització que va acabar en la guerra -i les respectives reraguardes- del 1936-1939.
***
Quan se sent la crida d'algun pol, Montaigne.
***
Les lectures sense ànima caldria tallar-les de soca-rel, sense pietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada