Materialitat

Trobo a l'espai web d'una editorial un llibre interessant de Simenon i sobre Simenon. Són textos propis i aproximacions d'altres autors a l'escriptor belga. A diferència dels altres llibres que exposa l'editorial, aquest no existeix físicament, només es pot descarregar en format electrònic, de forma gratuïta.

És un llibre que m'interessaria llegir, i la gratuïtat és, aparentment, un bon reclam, però aquesta immaterialitat em resulta un obstacle gairebé insalvable. No sabria on posar-lo. Ni tan sols sabria com llegir-lo ni en quin moment fer-ho. No perquè no passi hores -que en passo massa- davant d'una pantalla, ni perquè no sàpiga tractar amb arxius informàtics, sinó perquè tinc associada la lectura de llibres a la materialitat de l'objecte, que em facilita un determinat isolament i una concentració que no concebo davant d'una pantalla. No és un dogma sobre el qual vulgui fer proselitisme, és simplement un costum, una preferència personal. Per a la lectura necessito no tant el format del paper, que també, sinó la materialitat del llibre: l'objecte que em recordi el procés de lectura, la seva presència viva damunt la taula, el punt que emergeix entre les pàgines m'assenyala allà on sóc. I, en finalitzar, la lectura poder desar el llibre a la biblioteca i que ocupi un lloc, un espai físic. La seva presència física em dóna seguretat: em recorda la lectura que he fet i sé que és allí per si vull retornar-hi. La biblioteca no és, com algú podria imaginar, un cementiri de llibres oblidats i morts; al contrari, els manté en vida, allí palpiten, respiren, acompanyen. Per això costa tant despendre-se'n.