Tot això ve al cas en relació amb el meu suposat paper de caçador solitari (vegi's l'apunt de fa uns dies) i amb el dubte de si, realment, la porfídia algun dia matarà la caça.
(Constato també que la confusió del meu pare amb la dita és àmpliament estesa).
***
Fruit d'una encertada recomanació, escolto l'enregistrament d'una lectura que José Carlos Llop va fer fa uns anys dels seus poemes. Venen acompanyats d'una petita introducció del poeta i el resultat és, o em sembla a mi, extraordinari. Escolto els poemes al cotxe, després de sentir les notícies de la ràdio, en una setmana especialment enverinada políticament (valgui la redundància). El contrast entre la poesia serena i profunda de Llop i el debat groller i metzinós que escup la ràdio és d'una magintud tal, que em sembla haver viatjat, en pocs minuts, entre dos planetes diferents.
***
En poesia, com en les arts plàstiques, sempre la figuració.
***
Experiencia, de Martin Amis, quin llibre tan estrany! La figura omnipresent -excessiva- del pare, els vaivens de la formació de l'escriptor, la descripció d'un món no molt llunyà, però que ara em sembla quasi fictici...acaba dibuixant una atmosfera que em resulta gairebé irreal i no sé si acabar sentint enveja o pietat pels seus personatges.
***
X. era gràcil, de mirada seductora i somriure picardiós. Manté el somriure però el temps ha erosionat els adjectius.
***
Com les bàscules de camions que mesuren per tones, comencem nosaltres a comptar el temps per dècades.
***
No sé si ho fa per vendre llibres, però el que explica la filla d'X. a les entrevistes, corprèn. Sento pena pel pare, amb qui vaig concidir fa anys alguna vegada, en un ecosistema que a ell li resultava encara més aliè que a mi.
***
Comprar llibres i no llegir-los és una acció que, amb els anys, ha passat de resultar-me plaent a molesta. Ara, a les llibreries (i especialment a internet), sovint em faig enrere si no tinc la certesa de trobar el temps per llegir el volum que consulto.
***
Personatges mediocres amb grans carreres professionals, quin gran misteri!
***
El viatge s'acaba és el títol d'un dels últims volums de l'obra completa de Josep Pla. I bé, arribem a un punt en què el viatge encara no s'acaba però hom no es pot permetre el luxe d'errar ni d'equivocar el camí. Cal calafatar la barca i no aventurar-se en mars braves, agafar-se fort el timó per no perdre el rumb o, fins i tot, per no caure a l'aigua.
***
Dreta a la parada del autobús, mitjana edat, posat valent, mirada obstinada, un floc de cabells volejant. És bella sense ser-ho.
***
Les converses banals, que no requereixen esforç ni exigència, generen en canvi un desgast enorme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada