La companyia aèria habitual ens obsequia amb un retard, també habitual, amb la qual cosa, després de deixar les coses a l'hotel, són ja les onze de la nit. Les possibilitats de sopar com Déu mana, ja de per si minces, s'han pràcticament volatilitzat. Tot i això, preguntem al noi de recepció -molt jove- on podríem anar i ens adreça a Beethovenstraat, a uns cinc minuts de l'hotel. Allí, entrem, sense perdre ni un minut més, al primer restaurant que trobem, que resulta ser italià: Ferilli's. Mentre esperem que autoritzin la nostra admissió a hores tan tardanes, ens adonem que aquell establiment té unes característiques molt especials: llum tènue, decoració cuidada, cambrers impecables i un públic, majoritàriament femení, extraordinàriament glamurós. Fins al punt que, després hi pensarem, se'ns fa difícil imaginar un restaurant equiparable a la nostra ciutat. Gairebé sembla un decorat amb un públic de figurants.
Amablement, ens col·loquen en una taula petita i l'À., amb el seu italià, ràpidament comença a confraternitzar amb els cambrers, que, italians com són, segueixen tenint ganes de xerrar. Tot i que la cuina és a punt de tancar, ens serviran una amanida i un plat de pasta. Perfecte. A més, la carbonara resultarà esplèndida, la millor menja del cap de setmana hanseàtic.
A la taula del costat hi tenim un grup heterogeni de senyores, entre els trenta-cinc i els cinquanta-cinc anys. L'heterogeneïtat rau en aquest rang d'edat no en l'aspecte físic, que és més homogeni: totes semblen acabades de sortir de la perruqueria i vesteixen impecablement i sofisticada, amb roba cara i escaient, maquillatges aplicats en la justa mesura i joieria bona sense estridències. Només deixen espai a alguna extravagància, com el casquet de pells blanc, a l'estil rus, que porta durant tot el sopar una de les noies. Aquesta noia rossa, vestida tota de blanc, té el seu negatiu perfecte en la seva bessona, vestida tota de negre i tocada també amb una gorra negra. El ying i el yang. En sentir l'À. parlant en italià ens pregunten si som d'aquell país. I quan responem que no, que som de Barcelona, em sento traslladat a aquell migdia de tardor de 1986, en què Joan Antoni Samaranch va pronunciar allò de à la ville de... perquè la reacció davant el nom de la ciutat és un crit unànime d'eufòria -gairebé un xiscle- de la taula femenina, com el que vam fer nosaltres aquell dia tan llunyà. O com la reacció que tindrien si fóssim als anys 60 i se'ls hagués plantat al davant el quartet de Liverpool. Del tot increïble.
Aquest és, doncs, l'efecte que genera el nom de la nostra ciutat. I, com és habitual, ràpidament em salta el ressort de l'escepticisme. Em ve a la ment ara un vídeo que vaig veure per instagram en què l'autora mostrava, com a element pel qual apreciava tant la ciutat de Barcelona, un vagó de metro ple de guiris cantant. O fa poc, quan en preguntar-li a una noia francesa que teníem instal·lada a casa què li havia agradat més de Barcelona ens va respondre que la calor. Sí, hi ha d'haver gustos per a tot.
Però tornem a Ferilli's. Després de la reacció, (ull a l'ironia) gairebé spreengistiniana, a l'estímul barceloní, mantenim una breu conversa amb la noia de blanc, que, en un bon castellà, ens explica que va treballar mig any a Madrid, que fa poc va estar a Altea i també a Barcelona, hostatjada a l'Hotel 1898. Però ni l'antic edifici dels Tabacos de Filipinas ni l'empinada població alacantina de cases blanques ni la villa y corte serveixen per allargar gaire més la conversa, que és una breu i momentània intersecció entre dos mons aliens i distants. Elles tornen a les seves converses i a les seves coses i nosaltres a les nostres, que tot fa pensar que són poc coincidents. Però queda el record d'aquell Ferilli's, esplèndid, una mica nebulós, amb un polsim de Manhattan i un altre de Mayfair, estranyament ubicat en aquest barri benestant d'Amsterdam, entre edificis de maó de l'escola arquitectònica que porta el nom de la ciutat. Una nit at Ferilli's.
(Complemento el record seguint el seu compte d'instagram, que no em decep gens).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada