***
Ser molt pesat en detalls sense importància no vol dir ser exigent, vol dir ser un torracollons.
I el detalls són molt importants, però els detalls rellevants. Cal saber distingir els unes dels altres.
***
Ser exigent amb un mateix i tolerant amb els altres, una màxima de la meva mare, que cada dia trobo més encertada.
Ser obsequiós amb els humils i no ser servil amb els poderosos, una altra màxima que fins i tot podria ser bíblica (i potser ho és).
***
A la carretera ens han posat un nou radar de tram, amb una velocitat anormalment baixa. Però tenim la sort que la sortida d'Aiguafreda es troba abans de l'arc detector del final del tram. Això fa que siguem de sucre davant d'aquesta restricció excessiva i ens dona un petit marge de trangressió. La llibertat de les petites coses.
***
A vegades penso que el món s'acaba. I no sé si ser cigala o formiga.
***
M'adono de que avui tinc el dia amarg i queixós.
***
Quan llegeixo alguns diaris o memòries, m'impregno tant de la manera d'escriure -no tant de l'estil sinó de com escriuen el que veuen o d'allò que els cursis en diuen la mirada- que he de fer esforços per no escriure com l'autor. Segurament això deu ser indicatiu de ser bon lector i mal escriptor.
(Una prova: aquesta referència als cursis no l'hauria fet si no estigués llegint el llibre que llegeixo).
***
Abans de sortir del metro, unes noies fan un control de bitllets. Al noi de davant meu, l'enganxen sense bitllet, jo ensenyo el meu i segueixo el meu camí. Quan pujo les escales per sortir el carrer, està plovent. Tothom comença a fer aquella manera de saltironets i a caminar apressadament per no mullar-se, mentre jo trec el paraigua de la motxilla i l'obro. De vegades, em fot ser tan petitburgès. Però al cap d'un parell de minuts es posa a ploure fort i ja no em fot tant.
***
En realitat, tampoc sóc tan ordenat. L'altre dia vaig oblidar-me la targeta de crèdit inserida al caixer d'una gasolinera. No fa gaire vaig deixar el cotxe obert en un pàrquing amb la clau a dintre. I ahir em vaig deixar tota la nit el cotxe el carrer amb la cartera ben visble sobre el seient. Així que potser portar bitllet i paraigua em reconforta una mica.
***
M'acabo d'autocensurar un escrit sobre la injusta i injustificable pressió impositiva a què estan sotmeses les classes mitjanes. I em fa ràbia.
(Qui estigui lliure d'autocensura que tiri la primera pedra).
***
Quan m'explica l'N. que ella i la seva amiga ballen cançons de Camela i després les veig al jardí, corrent, rient i tirant-se aigua amb la boca, m'adono que, efectivament, com deia Garci, la felicitat és una ràfega.
***
Quan penso en Garci, sempre em venen el cap les imatges d'una pel·lícula seva en blanc i negre: una casa del nord, allò que en diuen una casa solariega, amb la pluja regalimant pels vidres dels finestrals i, al darrera, Lídia Bosch, trista i molt pentinada. No recordo el títol, que era en anglès, ni res de l'argument, però amb el record d'aquestes imatges i de l'atmosfera en tinc prou.
***
Els auriculars, sempre amb cable.
***
M'estic acostumant a gravar notes de veu per no oblidar-me de les idees que em venen súbitament, però em costa acostumar-me a aquest mètode d'escriptura o de pre-escriptura. Em resulta estrany parlar sol i, encara més, després sentir la meva veu, fràgmentària i titubejant.
***
Sentir parlar de sèries i personatges que no et diuen absolutament res, com si pertanyessis totalment a un altre món.
***
L'escriptura de pagament és com el sexe de pagament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada