Notes

Faig cua en una benzinera per posar gasoil al cotxe. Tot i ser low-cost, el preu és el doble que fa dos anys, quan no podíem sortir de casa. Les cues són llargues i l'experiència, anòmala, com tantes en els últims temps. Ara la quietud vindrà motivada per raons econòmiques. Quan arribo a casa, la G. em diu que la setmana que ve hi haurà vaga de transports. Em vénen al cap les imatges de fa uns mesos a Anglaterra. Mentrestant, la guerra provoca mort i èxode, i em sento malament per tenir aquestes preocupacions properes, que no deixen de ser menors, lleus com una ploma.

***

Cada dia m'alineo més amb les tesis de Hobbes davant de les de Rousseau. Em sap greu que sigui així, però em costa veure-ho d'una altra manera. Per acabar-ho d'arreglar, se m'acudeix posar-me a mirar una sèrie documental sobre casos de crims. La fredor psicopàtica amb què actua la criminal del primer capítol, capaç de tot per un grapat de diners, em genera un profund malestar.

***

L'eliminació d'una síl·laba en una fórmula molt usada -i gastada- avui en dia em fa gràcia. Canviar dar respuesta a sus necesidades per dar respuesta a sus necedades. Seria un gazapo encertat, en alguns casos.

***
Les lectures van avançant. 1922 d'Antonio Rivero Taravillo, que se m'havia atravessat una mica a l'inici, m'acaba resultant una lectura molt interessant, fruit d'una documentació i un coneixement exhaustiu sobre una època que sempre m'ha atret.

***

Després de dinar amb l'R. compro a la Central Dos ciudades de Zagajewski, previst, i Metafísica del aperitivo de Stéphan Lévy-Kuentz, imprevist. En aquest últim cas, el text de la contracoberta m'atreu:

Un hombre solo se sienta en la terraza de un bistró parisino del barrio de Montparnasse. Presa de un leve trance provocado por el alcohol, empieza a soliloquiar en silencio. En su monólogo interior fluyen recuerdos vividos o librescos, observaciones cáusticas sobre las nimiedades que acontecen en la terraza, así como un sinfín de agudas elucubraciones poético-filosóficas que, llenas de momentos de gracia, destilan un finísimo humor en consonancia con la hermosa ligereza de su empresa: tomar el aperitivo. Alcanzando el cénit íntimo de la paradójica lucidez que procura el alcohol, nuestro soñador recrea esos minutos profundos en que la ebriedad crea la ilusión de bailar en perfecta armonía con el mundo que nos rodea, sobre la cuerda tensa de la divagación.

La paradoxal lucidesa que procura l'alcohol, tanmateix, sovint no és tal lucidesa.

***

Tinc la sensació -i la certesa- que la realitat del món (pandèmia, guerra) ens va minant. La despreocupació és com un refugi que no aconsegueixo localitzar.

***

De 1922 a la llista de lectures pendents: La terra eixorca d'Eliot. 

***

Les coses cares, per definició, no m'agraden. Crec que és una actitud, bàsicament, heretada. I és una herència de la qual m'enorgulleixo.

***

J.M. en una tertúlia radiofònica parla de brossa ideològica. M'agrada el terme. I em preocupa com ens envaeix, com la brossa real, i sense reciclatge a la vista.

***

Dinar estrany amb X. i Y. Em sorprèn la meva verborrea excessiva i innecessària.

***

La confluència de l'hedonisme de la societat actual amb un estrany puritanisme no pot tenir altre resultat que la visualització claríssima d'una hipocresia impossible d'amagar.