Notes

Una mica en línia amb aquella afirmació d'Adorno sobre escriure poesia després d'Auschwitz, costa una mica també venir ara aquí a escriure sobre la quotidianitat en aquests temps de guerra, encara que aquesta guerra sigui encara lluny. No és falsa solidaritat ni es tracta d'assumir una responsabilitat que ni tenim ni ens pertoca, és simplement una falta de ganes, a mig camí entre la desídia i el sentit del ridícul. Quin sentit té posar-se a escriure ara sobre episodis mínims com els que teníem a mig fer sobre París o sobre el nostre dia a dia? Però potser la resposta a la barbàrie ha de ser precisament que el món segueixi girant i no inhibir-nos de fer allò que creiem que hem de fer, fugint així de tota transcendència.

***

Ha mort la dona de P., amb qui parlàvem l'altre dia. Una mostra més d'un món que va desapareixent.

***

No sé qui va encunyar l'expressió el segle de la megamort, per referir-se al segle XX. Jo recordo haver-la llegit en Valentí Puig. Però el cas és que, efectivament, el segle XX va tenir les dues grans guerres i totalitarismes brutals, però en la seva segona meitat es va construir un món que no crec que sigui aventurat dir que ha estat el millor món que ha viscut la humanitat en la seva història (almenys en una part d'aquest món). Ara, en aquest nou ordre mundial que els especialistes en geopolítica aventuren, tot fa pensar que les estructures de poder canviaran i que l'equilibri inestable en què vivíem s'acabarà, potser per generar-ne un altre. En qualsevol cas, un estat de guerres i epidèmies com les que vivim resulta de difícil acomodació per als qui vam créixer a redós de la flonja estabilitat de les dècades dels 70, 80 i 90, on només calia pujar una mica la calefacció per escalfar-nos de les eventuals pors de la guerra freda, que sempre vèiem com una amenaça molt llunyana.

***

I avui anirem a futbol, en una mostra més d'aquesta roda que no s'atura. I cridarem i ens emocionarem davant d'aquesta batalla fictícia. Panem et circenses.

***

I els records de París, d'aquell apartament amansardat i una mica bohemi -d'una bohèmia de postal. Em vencen les ganes de tornar-hi, amb més temps per caminar per aquells carrers del Marais o de l'altra banda del riu.

***

Llegit Feria, d'Ana Iris Simón. Clarament, de menys a més. Però he compartit més la tesi que gaudit amb les seves històries.