Salvant totes les distàncies i sense creure en la possibilitat d'una guerra a gran escala, hi ha un certs aires de 1938, amb Macron fent de Chamberlain i Ucraïna de Txecoslovàquia.
Doncs bé, els esdeveniments es precipiten i els aires són ja de 1939.
***
I després d'això tot sembla tenir una importància mínima, gairebé anecdòtica, però la realitat de cadascú és tossuda. Els nostres petits mons particulars no donen treva i el Món, suma vectorial de tots aquests petits universos personals, no s'atura, com bé diuen tots els tòpics. Així que no deixarem de consignar la nostra realitat mínima i rotundament intranscendent.
***
Dissabte, quan sortia a comprar el pa veig a P., el veí, que feineja per l'hort. Les dificultats pròpies de l'edat, no li impedeixen, però, agafar l'aixada. El saludo i xerrem una estona. El seu saber natural omple la conversa, farcida d'anècdotes i de records d'antes, com ell diu. També el seu parlar, l'entonació, el lèxic, l'expressió... pertanyen ja a un altre temps. Quan va anar a treballar a marina es feien uns rovellons vermells boníssims, m'explica. I m'agrada aquesta expressió, marina, que havia sentit molt poc i que s'usava a les nostres contrades per referir-se a la part de la comarca, o ja del Maresme, més propera al mar. I, efectivament, sempre he sentit dir que els bolets de les zones més baixes, menys fredes i plujoses, són més saborosos. A Aiguafreda mateix menyspreem bastant el pinetell que ve del Pirineu, massa aigualit. També em diu que els rovellons que collia a la banda de la Figuera són més bons que els del costat de Tagamament, que porten terra. I llavors m'explica que l'aigua de la font d'en Vinyes i de la de Pèl de Gat, les més afamades d'Aiguafreda per la seva qualitat, ja no són potables a causa de les vaques que han posat dalt del pla de la Calma. I així enllacem amb les fonts d'Aiguafreda i m'explica com, quan era un nen, la senyora C. li donava una pesseta per cada càntir d'aigua que li portava de la font d'en Pinós, aleshores lloc de trobada i esbarjo. I em diu que la senyora M. li va dir un dia que si regaves molt els pèsols els mataves, i que ell ho ha complert tota la vida, però que aquest any només li han sortit els que estaven ben arrecerats al costat de la paret. I mentrestant va corrent el temps i el pa que he de comprar pot esperar, perquè escoltar-lo és un aprenentatge i alhora un bàlsam, com viure en un altre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada