Notes

Trobo l'amic X al supermercat del poble. De fet, últimament me'l trobo cada vegada que hi vaig. Paguem la compra -en el meu cas uns calamarsets per fer a la planxa- i ens quedem a fora xerrant una mica. Bàsicament, despotriquem del nou món. Em diu que quan escolta les notícies d'actualitat té la sensació de sentir soroll, un soroll molest que no li aporta res. M'agrada la comparació. Per anivellar el grau de queixes, li dic que cada vegada em costa més suportar determinades persones que la vida va posant en el teu camí.

- Què et costa més d'aguantar els joves o els vells?- em pregunta i crec que sap perfectament què li respondré, sense dubtar ni un moment.

- Els joves, és clar.

***

Que a l'horitzó sempre hi hagi París, com un far i com un desig. Sabent, tanmateix, que és un pensament naïf.

***

La paradoxa dels llibres que més t'agraden: hi passes tanta estona que s'acaben molt de pressa.

Això és el que m'ha passat amb Wattebled o el rastro de las cosas.

***

I una altra paradoxa sobre els llibres, en aquest cas potser més aviat una mania: vols comprar un llibre i no el trobes; passen uns dies i l'acabes trobant, el tens a les mans, el fulleges però, finalment, el deixes. Ha passat el seu moment.

***

Aquests dies el fred insistent comença a resultar-me gairebé tan desagradable com la calor estival. I això és una mostra del canvi que fem les persones amb el pas dels anys.

***

Un propòsit: treure's l'abric de la diplomàcia per quedar-se en mànigues de la camisa de la sinceritat.

Potser quan passi el fred.

***

Si els grimpaires sapiguessin com de fàcil és detectar-los, ¿intentarien ser més curosos a l'hora d'ocultar les seves ambicions? No ho crec.

***

He vist Barcelona coberta de neu, el que no havia vist mai és el que he trobat aquest matí: l'herba del parc sota una capa blanca de gebre.