Notes

De vegades, encara m'interessen algunes coses de la política. Quan vaig sentir Emmanuel Macron dient que volia fotre (emmerder) els no vacunats vaig trobar molt desafortunada la sortida de to. De totes formes, era impossible que una afirmació així no fos calculada, buscant algun tipus de rèdit. Evidentment, això provocava els candidats de l'extrema dreta -Zemmour i Le Pen- però, modestament, a mi em semblava que Valérie Pécresse, la candidata gaullista, responent amb una certa habilitat, podia aprofitar la sortida de to per reforçar la seva posició.

Sorprenentment, llegeixo en aquest article a l'Ara, que l'objectiu de l'emmerdement era precisament Pécresse, la rival que fa més por a Macron de cara a una eventual segona volta. Segons Laia Forés de l'Ara, mentre estava clar que l’extrema dreta sortiria en tromba a criticar les paraules del president, la candidata dels conservadors es quedava fora de joc: Els Republicans es volen desmarcar de l’extrema dreta i defensen la vacunació. Com criticar Macron sense semblar que t’alinees amb Le Pen i l’ultra Éric Zemmour? Tanmateix, conclou Forés, que Pécresse, una política molt hàbil, va optar per carregar contra les formes i no contra el fons del discurs del president. “Insultar mai és la bona solució", va lamentar. I això és precisament el que havia pensat com a saber aprofitar l'oportunitat.

Veurem què acaba passant en aquestes interessants eleccions presidencials on els extremistes Zemmour, Le Pen i Melenchon podrien quedar fora de la segona volta.

***

Sentia avui a la ràdio que algú comentava el plaer que li procurava entrar en una papereria i trobar-hi tota una gamma de llapis, bolígrafs, gomes, retoladors, pintures, cartolines... Fa pocs dies, vaig experimentar una sensació similar en un forn: l'exposició de pans de diferents tipus, formes i constitucions, acompanyada en aquest cas de l'hospitalària i gentil olor que acostumen a fer els forns, em va generar un profund benestar. I no fa ni dos dies que em va meravellar com a un nen l'ampli estoc de vins i licors de la magnífica bodega del poble. L'explicació d'aquestes sensacions deu trobar-se en algun sentiment atàvic lligat amb la seguretat que provoca l'abundància, amb el fet de saber que no morirem de fam ni de necessitat. Però, curiosament, aquests sentiments que poden generar, quan estan ben sortides, les llibreries, els colmados, les bodegues, les botigues de betes i fils... difícilment els experimentem, per exemple, en un hipermercat. I per a això sí que no sabria trobar-hi explicació.

***

En l'actual i estrany entorn de neurosi que ens provoca la pandèmia, la inseguretat que genera qualsevol tipus de malestar o símptoma físic, sempre que sigui lleu és clar, és pitjor que la dolència en si mateixa.