***
Faig un cafè amb X, que m'explica que s'ha donat d'alta al tínder. És més, em fa una demostració pràctica d'ús. O, més ben dit, m'ensenya uns quants perfils de nois -o homes, tots en tenen més de quaranta- que li surten. Els va descartant de forma metòdica i justificada, i no li falta raó ni raons. No ho fa des d'una perspectiva elitista, ni des d'una alta exigència estètica, simplement m'assenyala la descura generalitzada amb què es mostren els individus: fotografies mal fetes, descripcions nefastes i presintàctiques, interessos poc interessants, superficialitat aclaparadora... Em fa notar el comú denominador de l'activitat física que mostren gairebé tots els candidats: curses, escalada, motocicleta, submarinisme, esquí... I no puc deixar de dir-li que quan la joventut mor, els homes ens aferrrem als seus últims estertors amb aquesta trista ostentació de poderío físic, que segurament també deu voler ser, freudianament i subliminalment, metafòric. Lamentablement, no puc constatar quin perfil tenen les candidates femenines, però el que em pensava que era un món festiu i hedonístic m'acaba deixant una imatge una mica depriment. Fins i tot, crec que anafrodisíaca,
***
Els repetits fracassos comencen a desconnectar-me de la lectura, fet que em preocupa molt.
***
El carrer Tallers, una altra Barcelona. I fugir dels cercles tancats, fins i tot de les geografies tancades, és extraordinàriament necessari. Vivim en una societat excessivament clusteritzada i això m'ho fa notar també l'X, arran dels perfils del tínder.
***
El millor de l'hivern, o d'aquesta falsa tardor que ja és hivern, és la llum. La llum filtrada pels carrers de la ciutat i que entra per un finestral, vestint d'elegància una sobretaula, la llum del dia que apunta i que ressegueix d'un taronja opal·lí el perfil de les muntanyes, les exuberants lluminositats del crepuscle, iridiscents i exhibicionistes, fins i tot excessives, que meuquegen una mica. O la llum del sol del matí, franca i inert, que no escalfa.
***
Si la llibertat és una llibreria, la felicitat podria ser un restaurant. Així ho diuen les cares de la gent, quan parlen, quan beuen, quan mengen.
Això ja ho venia a dir Pla arran d'aquells dinars pantagruèlics amb l'Hermós i la gent humil que habitava les cales de Begur.
***
La hipocresia, el defecte que més detesto. I a voltes no n'estic exempt, el que em provoca un gran malestar.
***
Un llibre fet d'articles, per definició, ja no és un llibre. I si, a més, hi ha articles repetitius o reaprofitats, el crim -de l'editor- és imperdonable.
***
Sento a la ràdio una escriptora- de formació advocada- que, a banda de la seva pròpia creació poètica i narrativa- ajuda a cantants de moda a escriure lletres de cançons. Em sembla una línia de negoci interessant.
***
Entro en una botiga de discos del carrer Tallers: m'agrada constatar que han canviat poc. Compro un cedé dels Oasis, una acció que deu ser doblement vintage. O neorrància, com diuen ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada