21.11.21

Breus

El treball d'hores d'ordenar, seleccionar, quadrar textos per a un eventual nou volum dels diaris fatiga fins a l'extenuació. Però, finalment, el resultat reconforta. Potser perquè un s'adona que aquest és el gènere còmode i, si se'm permet, propi.

***

El word ja assenyala com errònies les paraules amb accents diacrítics que els acadèmics han decidit eliminar. Com m'arriben a molestar aquests subratllats en vermell!

***

Les emocions són inherents a l'ésser humà, són allò que ens manté vius. Ara bé, crec que és un erroni situar les emocions al centre d'àmbits on ha de privar la racionalitat, com ara la política o el pensament. Exactament al revés del que succeeix ara.
En aquest regne de les emocions portat a l'extrem, qui pensa diferent no és un oponent en el món de les idees, sinó un enemic que t'ataca en allò més íntim.I, per tant, no s'hi ha de debatre sinó que se l'ha de combatre. Un greu error.

***

Fa anys no arribava a entendre com podia ser possible que algú que ho tenia tot -diners, reconeixement, fama, llibertat...- acabés sovint immers en la bogeria, les addiccions, el desordre vital... Ara, em passa a la inversa: em sorprèn, i m'admira, que algú que ho té tot sigui capaç de conservar l'equilibri.