***
Mirem una pel·lícula, El último día de los Smiths (Shoplifters of the world), que no acaba de resultar reeixida, però que parteix d'una bona idea i resulta graciosa. El dia de la separació dels Smiths, un fan del grup decideix segrestar una emissora local de música heavy i obliga el locutor a posar totes les cançons de la banda, una rere l'altra. Encara que la història no acabi de funcionar del tot, l'ambient nocturn decadent de la ciutat de Denver i la música dels Smiths empenyen la pel·lícula. El millor: quan el protagonista, per fer creïble la seva amenaça, dispara sobre la tassa dels Kiss del radiofonista. Qui no hauria volgut fer-ho?
***
El dubte que genera aquest virus a l'hora de prendre decisions, de si faràs bé trobant-te amb algú o no, el tedi de la persistència, el pes de l'autoresponsabilitat, la limitació d'allò que ens defineix com a humans... acaba posant a prova la nostra resistència íntima.
***
Busco una cita de Connolly que vaig incloure en el Quadern de Londres. Fullejo el quadernet i, sense pretendre ser immodest ni autocomplament, em satisfà, també íntimament.
***
Tantes coses per llegir i portem un ritme de lectura lent i cansí. Tinc Les Thibault (quatre volums, set novel·les), damunt la taula i estic pensant ja en la saga dels Forsyte de Galsworthy (sis novel·les, dos entreactes). I les pseudomemòries de Waugh, que crec que s'acabaran colant quan trobi el moment d'anar a una llibreria.
Potser ens hauríem de posar objectius menys ambiciosos, però en la vida -per una vegada ens submergirem de ple en la filosofia barata dels nous temps- ho volem tot.
***
Torna a fer un dia hivernal, assolellat i lluminós. Que no marxi mai l'anticicló.
***
L'amic F. -conversa agradabilíssima d'un capvespre de dijous- m'anima a que enviï el poemari escrit fa anys a algun concurs, malgrat els dubtes que compartim en relació amb aquests certàmens. Tanmateix, crec que li faré cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada