***
A diferència del primer confinament, quan vaig tirar de biblioteca, ara la voracitat lectora va acompanyada d'una alegria compradora perquè pugui seguir cremant la caldera. Llibreries, iberlibro i wallapop al servei de la bèstia.
***
Dimarts passat, quan vaig viure l'experiència cada vegada més estranya de trepitjar els carrers de la ciutat, vaig fer una visita a la Documenta. Els dos llibres que vaig comprar ja descansen, llegits i amb sensacions oposades, a les lleixes.
***
Les bones lectures alimenten aquesta avidesa. L'efecte multiplicador de les cites i les referències provoca una expansió de necessitats lectores, que creixen en progressió genètica. La velocitat de propagació creix immitigable.
***
El llibre de converses de Capó i Nadal amb Llop n'és un exemple. No només per les obres de l'autor mallorquí que tenim pendents, sinó pels referents que esmenta. Bernard Frank, que ja està en camí, per exemple, o Jünger, sempre pendent. O l'autor mallorquí, per mi desconegut -disculpeu la ignorància- Cristóbal Serra.
***
Aquest llibre, caldrà revisar-lo periòdicament, no en tinc cap dubte. Nota per als editors: hauria anat molt bé que portés alguns índex.
***
Podríem omplir aquest bloc de cites del llibre de Llop, ja ho deia l'altre dia. No es tracta d'això. N'agafo només dues, una mica a l'atzar.
Sobre la supressió de les jerarquies basades no en l'elitisme sinó en el coneixement:
Ha habido dos procesos graduales de anulación del valor de la escritura: el relativismo y el igualitarismo. Los hay ahora, quiero decir. Ambos se basan en la ignorancia de la gente -empezando por los que los esgrimen, tantas veces en su propio beneficio- y quizá por eso han calado tanto y tan deprisa. Sin jerarquías, el valor de unas palabras sobre las otras desaparece, el valor de una poética sobre otra menor o que ni siquiera lo es, deja de existir. Creyendo que todos podemos hacer lo mismo -vía Internet o vía lo que sea- y opinar sobre cualquier cosa se destruye el carácter simbólico de una cultura y se pasa a hablar de trapos o con lengua de trapo. En este sentido, Facebook y otros bichos de parecido pelaje han sido mortales. Y en todo ese caldo de cultivo es donde el poder deslumbrante de la imagen triunfa, convertiéndonos en un todo a cien imagístico.
Sobre el poder del llenguatge i el llenguatge del poder, tema de rabiosíssima actualitat, ara que no paren de voler col·locar-nos relats, on es repeteixen consignes i, sobretot, termes, sovint neologismes:
El poder del lenguaje es inmenso, por no decir total; de ahí la lucha por poseer la lengua y de ahí también el maquiavelismo político de torcerlo y retorcerlo hasta hacerle decir lo que el poder -o su aspirante- quiere que diga. Lo que las palabras no dicen, en fin. No hay poder sin discurso y el poder es lo que lo mantiene. Pero además, el lenguaje siembra la inquietud y crea el caos. Lo dicho queda y nos persigue. Y nunca una guerra ha estallado sin que la provocaran las palabras.
***
Sentir-se acompanyat, en un món a voltes hostil, per persones amb visions semblants és un dels grans valors que té la literatura. En aquest sentit, Llop acompanya molt.
***
I m'agrada la seva visió sobre el fet de compatibilitzar una feina que podríem qualificar efemísticament de professional -en el seu cas de bibliotecari- amb la creació literària:
(...) pese a todas las horas que podría haber dedicado a mi literatura y a vivir de otra manera, le diré que una disciplina distinta templa y forja e impide - como he visto tantas veces en escritores que sólo están en casa pendientes del teléfono y de sí mismos- que uno se deje llevar por manías estériles y caprichos sin cuento y creerse el centro del mundo (...) Soy de los que creen que una cierta disciplina y una carga de sacrificio le van bien al arte.
I un descobriment: compartim el gust per Bordeus. Ell hi ha viscut, jo encara no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada