Apunts

Intento mirar poc l'instagram, en un exercici de centrar-me en realitats més valuoses. Tot i això, no poc evitar treure-hi el cap de tant en tant. M'hi surt un anunci d'una camisa texana i no puc evitar pensar en la meva vella camisa levi's perduda. De vegades desapareixen les coses incomprensiblement. També em fa pensar en aquella botiga de roba vella de Spitalfields on vam anar amb l'À.P i on tenien desenes de camises texanes velles. Em sap greu ara no haver-ne comprat cap i em sap greu no poder fer una escapada d'aquelles de cap de setmana, aparentment supèrflues però tan necessàries. Londres es veu terriblement llunyà.

***

Precisament fa un parell de mesos vaig pensar que calia anar, pretardoralment, a la Gascunya, a proveir alguns armanyacs, a constatar com començaven a torrar-se les fulles dels bosquets de roure i a veure emergir les primeres boirines sobre els camps de terra llaurada i els poblets de pedra daurada. Sopar al costat d'una llar de foc i vestir les primeres llanes. La indecisió i postergació ho han acabat impossibilitant. Sembla mentida que a la meva edat cometi encara aquests errors de principiant.

***

Veig a l'instagram -again- els comentaris que fan els amics de l'À. a una foto que ha penjat. L'alegria, despreocupació, podríem dir fins i tot pocasolta, que desprenen resulten una celebració de la vida. Escrivia José Jiménez Lozano, cito de memòria, que la primera obligació davant la bellesa és celebrar-la. Crec que davant la vida autèntica, també. Constrasten aquests comentaris amb l'avís malcarat d'una professora que m'ensenya l'À. Ara que s'ntenta culpar els joves de tots els mals, no tinc cap dubte sobre de quin costat està la vida.

***

La G., que encara escolta emissores informatives, em diu que ha sentit que, davant les prohibicions a que estan sotmesos els joves, es posa els pares sobre avís de l'excés d'ús que fan dels dispositius electrònics. Gran descobriment! I això que és una realitat que em preocupa enormement no deixa de ser una conseqüència precisament d'aquest allau de restriccions. Els joves no moriran del virus però potser el remei serà pitjor que la malaltia.

***

Les classes online són una merda, em diu l'À. I sé que té raó, com el nen que veia l'emperador despullat. Sóc optimista i auguro, després de la fi del malson, un resorgiment de la presencialitat a tots nivells: formatiu, comercial, relacional...

***

Llegeixo el llibre d'X. El vaig conèixer per casualitat. Probablement podríem ser amics, perquè compartim moltes inquietuds. Tanmateix, un excés d'immodèstia me'l fa llunyà. Personalment ja ho vaig percebre, els seus escrits m'ho confirmen.

***

Dissabte a la tarda, l'R. em ve a buscar per anar a collir algun bolet. El seu nou jeep tresca pels camins com un cèrvol. Arribem a uns camps, sota la cinglera. Al matí ha plogut notablement, el bosc regalima, les boires acaronen els arbres. Parem aquí i allà, on ell sap, sense perdre gaire temps. Havia abandonat els afanys boletaires, fastiguejat per l'excés de freqüentació humana i sobretot per aquesta mena d'esperit competitiu, de listillus, que sembla planar avui sobre aquesta afició ancestral. Però n'hi ha prou amb aquesta estoneta, amb aquest breu passeig per aquells planets tan bons, amb la recompensa de veure de reüll com emergeix un pinetell entre la molseta, per tornar a sentir-hi un interès. Com el tennista ja retirat que torna a empunyar una raqueta per donar quatre cops a la bola.