Bruce Springsteen, Adele, Coldplay. Quin avorriment de mainstream!
2 comentaris:
Alex
ha dit...
Mira que hi ha mainstream vomitiu per triar, i has anat a citar Bruce Springsteen i Coldplay... No responc dels darrers discos de Coldplay, que són nefastos, però sí dels dos primers. Te'ls recomano perquè crec que és del millor que es va fer a la primera dècada dels 2000. Ara, dir que Bruce Springsteen és avorrit ja no té perdó!! Ara ja és un vell i òbviament la seva creativitat s'ha apagat força, però en el probable cas que només coneguis Born in the USA i posteriors, et recomano que escoltis (i llegeixis) sense prejudicis els seus sis primers àlbums. Especialment: Born to run, Darkness on the edge of town, The River i Nebraska. També The wild, the innocent and the E street shuffle. Canela en rama!!
Efectivament, hi ha mainstream extraordinàriament vomitiu per criticar, però jo aquí no he parlat de qualitat, sinó d'avorriment. Avorriment de trobar-me als mitjans (fins la sacietat) aquests tres concerts, de sentir-ne parlar a tothora, com si no hi hagués cap més concert ni cap més artista. N'he quedat ben tip i amb poques ganes de recuperar vells discos com The river.
2 comentaris:
Mira que hi ha mainstream vomitiu per triar, i has anat a citar Bruce Springsteen i Coldplay... No responc dels darrers discos de Coldplay, que són nefastos, però sí dels dos primers. Te'ls recomano perquè crec que és del millor que es va fer a la primera dècada dels 2000. Ara, dir que Bruce Springsteen és avorrit ja no té perdó!! Ara ja és un vell i òbviament la seva creativitat s'ha apagat força, però en el probable cas que només coneguis Born in the USA i posteriors, et recomano que escoltis (i llegeixis) sense prejudicis els seus sis primers àlbums. Especialment: Born to run, Darkness on the edge of town, The River i Nebraska. També The wild, the innocent and the E street shuffle. Canela en rama!!
Efectivament, hi ha mainstream extraordinàriament vomitiu per criticar, però jo aquí no he parlat de qualitat, sinó d'avorriment. Avorriment de trobar-me als mitjans (fins la sacietat) aquests tres concerts, de sentir-ne parlar a tothora, com si no hi hagués cap més concert ni cap més artista. N'he quedat ben tip i amb poques ganes de recuperar vells discos com The river.
Publica un comentari a l'entrada